Durant uns anys semblava que alguna cosa començava a canviar. El moviment body positive, la reivindicació dels cossos curvy i els discursos sobre l’acceptació corporal havien començat a guanyar espai a les xarxes socials, la moda i la cultura popular.

Però ara la conversa sembla haver tornat a girar.

Cada vegada són més les aparicions públiques de celebritats molt primes que generen comentaris, comparacions i preocupació a les xarxes. Actrius i cantants com Ariana Grande, Demi Moore o Jenna Ortega han estat objecte d’aquest escrutini en els últims mesos, fins al punt que diversos mitjans ja parlen del retorn d’un ideal estètic basat en una primesa extrema.

La gran pregunta és si realment hem tornat a un cànon semblant al que durant dècades va dominar la moda i Hollywood: ser cada vegada més prima, ocupar menys espai i convertir el cos en un projecte permanent que cal perfeccionar.

Durant els últims anys, les corbes van passar de ser un atribut que moltes dones intentaven ocultar a convertir-se en una característica reivindicada.

Es parlava de diversitat corporal, de cossos reals, de deixar enrere talles impossibles i d’acceptar que no totes les dones tenen la mateixa constitució.

Ara, però, alguns analistes i mitjans especialitzats en moda i cultura han detectat un gir: la primesa torna a associar-se amb exclusivitat, èxit i control corporal. Paral·lelament, les xarxes socials amplifiquen cada canvi físic d’una celebritat i converteixen el seu cos en objecte de debat.

I això ens porta a una qüestió incòmoda: què passa amb els cossos normals?

Han de posar-se de moda?

Un cos corrent, amb greix, múscul, arrugues, cel·lulitis, estries o canvis de pes, no hauria de necessitar convertir-se en tendència per ser acceptable.

Enmig d’aquest retorn de la primesa ha aparegut un nom que es repeteix constantment: Ozempic.

Ozempic conté semaglutida, però convé aclarir una qüestió important. Segons l’Agència Europea de Medicaments (EMA), Ozempic està autoritzat per tractar adults amb diabetis tipus 2, no com un tractament cosmètic per aprimar-se.

Existeixen altres medicaments amb semaglutida, com Wegovy, que sí que estan autoritzats per al control del pes en persones amb obesitat o sobrepès que compleixen determinats estats mèdics. Són tractaments amb recepta i indicació sanitària, no productes concebuts per aconseguir simplement un cos més prim.

La mateixa EMA ha advertit que els fàrmacs de la família dels GLP-1 no s’han d’utilitzar per a una pèrdua de pes purament estètica en persones que no compleixen els criteris mèdics corresponents.

Però la popularització d’aquests tractaments ha tingut una conseqüència cultural: cada vegada que una celebritat perd pes ràpidament, les xarxes socials pregunten automàticament el mateix: «Ha pres Ozempic?».

Això és precisament el que va passar amb Nathy Peluso.

Quan la cantant argentina va aparèixer notablement més prima, les xarxes es van omplir de comentaris assegurant que havia utilitzat Ozempic.

Però Peluso ho va negar públicament.

La cantant va respondre als rumors assegurant que no havia utilitzat el medicament i va defensar que continuava gaudint del menjar. També havia explicat anteriorment que és una persona hedonista i que «la por a menjar» no forma part de la seva manera d’entendre la vida.

Per tant, no seria correcte afirmar que Nathy Peluso va utilitzar Ozempic, perquè l’única declaració pública disponible diu precisament el contrari.

Aquest cas exemplifica un altre problema: sembla que qualsevol canvi en el cos d’una dona famosa necessiti immediatament una explicació pública.

Si engreixa, se li pregunta què li passa. Si aprima, també.

La qüestió va molt més enllà de Hollywood.

Durant dècades, el cos femení ha estat tractat com una cosa que s’ha de corregir, vigilar i perfeccionar.

Quan l’ideal era extremadament prim, moltes dones intentaven aprimar-se. Quan van arribar els cossos curvilinis, es va començar a buscar cintura petita, glutis voluminosos i ventre completament pla. Ara sembla que la balança torna a inclinar-se cap a una silueta molt més prima.

El problema no és quin tipus de cos està de moda.

El problema és que el cos tingui una moda.

Perquè quan el model ideal canvia cada pocs anys, milions de dones reben el mateix missatge: tal com són ara, encara no és suficient.

Potser la pregunta hauria de ser una altra: per què necessitem que els cossos reals siguin tendència?

Una dona no hauria d’haver de ser prima, curvy, atlètica o tenir una determinada proporció corporal per sentir que encaixa.

Tampoc hauria de construir permanentment la seva aparença buscant validació masculina o social.

La idea que una dona ha d’estar sempre perfecta, jove, prima, sexualment atractiva i disponible per a l’aprovació dels altres continua apareixent sota formes diferents.

Canvia el cos ideal, però la pressió continua sent la mateixa.

L’últim cas que ha tornat a encendre aquesta conversa és el de Jenna Ortega, l’actriu de 23 anys coneguda mundialment per protagonitzar ‘Dimecres’ (‘Wednesday’) a Netflix.

Una entrevista publicada per Esquire l’11 d’agost ha circulat massivament per les xarxes socials. Molts usuaris han comentat que l’actriu sembla més prima que en aparicions anteriors i han començat a comparar fotografies actuals amb imatges seves d’altres anys.

Però aquí cal posar un límit important.

Jenna Ortega no ha explicat públicament que tingui cap problema de salut ni que hagi utilitzat Ozempic o cap altre medicament per aprimar-se.

No hi ha informació fiable que permeti atribuir el seu aspecte actual a una malaltia, una dieta, un fàrmac o una exigència concreta d’un rodatge.

Sí que ha explicat en entrevistes les enormes exigències que va viure treballant des de molt jove a Hollywood. En recordar algunes jornades de rodatge de la infància, va relatar que hi havia dies en què podia passar moltes hores sense menjar ni beure per no interrompre la feina.

Això, però, forma part del seu relat sobre els inicis de la seva carrera i no permet explicar ni diagnosticar el seu aspecte actual.

Potser el debat més interessant no és preguntar-nos per què Jenna Ortega està més prima.

Potser hauríem de preguntar-nos per què una entrevista en què parla de la seva carrera, de Tim Burton, de Hollywood i de l’èxit mundial de ‘Dimecres’ acaba convertida en una conversa multitudinària sobre el seu cos.

Experts en imatge corporal i trastorns de la conducta alimentària adverteixen precisament que comentar constantment els canvis físics de les persones, encara que es faci aparentment des de la preocupació, pot reforçar la insatisfacció corporal i uns ideals estètics difícils d’assolir.

El cos de Jenna Ortega no ens permet saber què menja, com viu, quin és el seu estat de salut o per què ha canviat.

Però la reacció que provoca sí que ens explica alguna cosa de nosaltres.

Després de dècades passant de la primesa extrema als cossos curvy, del ventre pla als glutis voluminosos i ara de nou a figures cada vegada més primes, potser ja és hora de qüestionar la idea que els cossos femenins hagin d’adaptar-se constantment a una nova tendència.

Notícies relacionades

Perquè els cossos normals i reals no haurien d’haver d’esperar el seu torn per posar-se de moda.