El seu sindicat, Professors de Secundària (Aspepc), s’ha desmarcat de les noves vagues.

A les vagues hi hem estat des del primer dia i vam aconseguir un acord que no resol la fallida del sistema educatiu a Catalunya, és evident, però amb què s’han aconseguit millores substancials. Havíem de consolidar aquestes millores, perquè moltes coses que reclamem hi són. Però que el sistema educatiu català està en fallida, que ha implosionat, fa dècades que ho diem.

¿Què hauria de passar, ara?

No depèn d’aquest acord, ni d’aquesta consellera, ni d’aquest Govern. La mare de tot, en l’àmbit català, és la llei d’educació de Catalunya. A partir d’allà va sorgir un seguit de decrets que han fet molt mal. I en l’àmbit espanyol és clar que la LOMLOE porta encara més lluny aquesta lògica. Passa que hi ha comunitats que aconsegueixen esquivar-la, comunitats que tenen resultats molt més bons que nosaltres, de fet, gairebé totes, perquè juguen amb els marges que permet, no aplicant de manera gairebé fanàtica els postulats de la LOMLOE. Si anem a una vaga per modificar els currículums i venen tots els sindicats, la fem indefinida si cal; però ara només veiem consignes genèriques. Quan vam intentar negociar la modificació del currículum no vam tenir cap altre sindicat al nostre costat.

¿Per què s’oposen al decret d’escola inclusiva?

Això dona per escriure un llibre. Al novembre fem un congrés a Barcelona amb experts en educació inclusiva precisament per tractar tot això, perquè jo tampoc en soc especialista, però sí que tenim clar que s’ha d’analitzar cas per cas. El mateix departament ja comença a derivar alumnes cap a centres d’educació especial, fet que, per cert, molts pares demanaven. No podem mantenir com un dogma que tots han d’estar necessàriament en una aula ordinària perquè això sigui suposadament més inclusiu. Aquest purisme pot acabar perjudicant el mateix alumne i també els altres. Ens hem de treure la bena dels ulls. Per descomptat, l’escola ha de ser inclusiva, però hi ha determinats alumnes que potser no haurien de ser a determinada aula.

Una de les grans reivindicacions d’Ustec són més recursos per a l’escola inclusiva.

Recursos, sempre; és clar que sí. De fet, en aquest acord hi haurà més de 6.000 dotacions addicionals. És clar que volem recursos. Passa que els recursos són finits i de vegades temem que no sigui com llançar aigua a la mar. Més de 6.000 dotacions no són poques, però cal pensar que tenim milers d’aules. El professor ha de poder ensenyar, mínimament, i els nostres alumnes han de poder rebre coneixements, i si en una aula això no passa, tenim un problema.

¿Quins altres canvis proposen?

Repensar el sistema de dalt a baix. ¿Què és això d’arribar a final de curs, que a un alumne li quedin tres o quatre assignatures suspeses i que els professors ja donin per fet que promocionarà? ¿Per a què serveix llavors la feina del professor? ¿Quin valor té? Ho desvirtues. Ja no parlem d’una assignatura. Parlem de dues, tres... L’alumne pensa: "Tant me fa, al final passaré de curs». ¿Què fem? ¿On queda el paper de l’educador? ¿On queda la transmissió del coneixement? ¿On queden el mèrit i l’esforç? ¿I la comparació amb els alumnes que sí que han estudiat? Hem d’anar cap a un currículum estructurat per matèries, impartides per especialistes, pel professor de cada matèria. I després hi ha qüestions que no són estrictament curriculars, com la disciplina. Que no li faci por a ningú fer servir el mot disciplina. Parlo també de respectar l’autoritat del professor, una cosa que es treballa en l’acord que hem signat. I podríem continuar. Potser els pares s’haurien d’ocupar més del que passa a casa i no ficar-se contínuament dins de l’aula.

¿Per què ho diu, això?

Notícies relacionades

Sempre hi ha hagut reclamacions de notes, però ara, en alguns casos, una família ja no vol ni mirar l’examen; l’únic que vol és que aprovin el seu fill. I les famílies tenen poder dins dels centres. Fins i tot a l’hora de prendre decisions sobre un professor, el que diguin les famílies pot tenir importància. El sistema ha rebentat. És tan greu com això. Es parla moltíssim, per exemple, de fomentar l’esperit crític, ¿però com vols fomentar l’esperit crític en un estudiant que no ha llegit un llibre? L’esperit crític es pot aplicar, per exemple, a les qüestions polítiques que ens envolten ara mateix. Si tens coneixement històric, si saps el que va passar a Europa durant el segle XX, etcètera, tindràs eines per poder desenvolupar un esperit crític davant de determinades actituds. Però primer has de tenir coneixements. És del tot fonamental. Sembla que els molesti fins i tot l’expressió transmetre coneixements.