Superar un càncer no sempre significa deixar enrere les seves conseqüències. Ho remarca aquest dijous la Societat Espanyola de Medicina Nuclear i Imatge Molecular (SEMNIM): determinats tractaments oncològics poden danyar el cor de manera silenciosa, un efecte conegut com a cardiotoxicitat, que en alguns pacients no arriba a manifestar-se fins a una o dues dècades després d’haver acabat la quimioteràpia. Aquest dany, encara que tardà, es pot anticipar i vigilar gràcies a la medicina nuclear, expliquen els metges.

«La cardiotoxicitat pot aparèixer de manera aguda, el primer any posttractament, o de manera tardana, deu o vint anys després, sobretot en qui va ser tractat de petit», detalla el doctor Francisco Sebastián Palacid, coordinador del Grup de Treball de Cardiologia de SEMNIM i facultatiu de l’Hospital Clínic Universitari de Valladolid.

Per això, afegeix, el seguiment d’aquests pacients no es pot limitar a la fase de tractament actiu, sinó que s’ha de prolongar molt més enllà de la finalització del tractament en els casos de més risc, insisteix l’especialista.

No tots els pacients oncològics requereixen el mateix nivell de vigilància, aclareix. Les dones amb càncer de mama tractades amb antraciclines combinades amb trastuzumab (l’ús conjunt d’un tipus de quimioteràpia potent i una teràpia dirigida) presenten «un risc cardíac especialment elevat, igual que els pacients amb limfoma tractats amb esquemes que inclouen antraciclines i, en molts casos, radioteràpia toràcica».

Als nens i adolescents amb càncer se’ls hauria de fer seguiment durant dècades, no només durant el tractament, afirma el doctor Sebastián Palacid

A més, el grup més sensible són els nens i adolescents tractats de leucèmies o sarcomes, ja que reben dosis relativament altes en un múscul cardíac encara en desenvolupament, i aquest dany pot no manifestar-se fins a l’edat adulta.

«Per això a aquests pacients se’ls hauria de fer seguiment durant dècades, no només durant el tractament», afirma el doctor Sebastián Palacid, que recorda que aquest tipus de seguiment permet evitar proves invasives innecessàries en alguns pacients i, en altres, anticipar-se a un dany real que d’una altra manera podria passar desapercebut durant anys.

Els especialistes en Medicina Nuclear assenyalen que una de les eines de referència és la ventriculografia isotòpica, coneguda com a MUGA, que es fa abans d’iniciar la quimioteràpia per obtenir una imatge basal del miocardi i es repeteix periòdicament durant el tractament en els pacients que reben fàrmacs amb més risc cardiotòxic.

Es tracta d’una tècnica complementària dins d’un seguiment que «avui ha de ser multimodal, juntament amb l’ecocardiografia, els biomarcadors i, quan cal, la ressonància cardíaca». El seu avantatge principal davant d’altres proves és la reproductibilitat: «Si la funció del cor baixa entre un estudi i un altre, sabem que és un canvi real, no un error de mesurament», afirma el doctor.

El grup de treball de Cardiologia de SEMNIM indica que l’atenció se centra, especialment, en els pacients amb factors de risc afegits, com l’edat avançada, la diabetis o una cardiopatia prèvia, així com en qui acumula dosis altes de teràpies cardiotòxiques. En els casos de dosis elevades o pacients joves, el seguiment s’ha de prolongar fins i tot anys després d’haver acabat el tractament, ja que la cardiotoxicitat pot aparèixer de manera tardana.

SEMNIM adverteix, a més, que existeix una «notable disparitat» entre comunitats autònomes, i fins i tot entre hospitals d’una mateixa comunitat, en l’accés a les tècniques de medicina nuclear aplicades en Cardiologia.

La falta d’equips moderns obliga alguns pacients a desplaçar-se a un altre centre, o fins i tot a una altra ciutat per fer-se proves, denuncien els metges

Mentre alguns centres compten «amb equips moderns i un volum d’estudis elevat, en d’altres l’activitat s’ha reduït a una cosa gairebé anecdòtica, cosa que a la pràctica obliga alguns pacients a desplaçar-se a un altre centre, o fins i tot a una altra ciutat». SEMNIM insisteix que es tracta d’una eina diagnòstica «que aporta un valor clínic enorme, i la pèrdua progressiva de la qual en alguns hospitals hauria de preocupar tant la professió com els mateixos pacients».

Amb motiu del Dia Mundial del Cor, que se celebra el 29 de setembre, aquesta societat reivindica que la «medicina nuclear va molt més enllà del diagnòstic oncològic. Aquestes tècniques també es fan servir per avaluar la viabilitat del múscul cardíac o estudiar la circulació sanguínia del cor en pacients amb cardiopatia isquèmica, sense cap relació amb el càncer».