Catalunya al mapa mundial

Sara Sans

Una catifa vermella per als premis Goya, un espectacle de drons per mostrar al Papa i al món el llegat de Gaudí, un Gran Premi d’F-1, la sortida de l’última edició del Tour de França, la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura... Són alguns dels esdeveniments que han marcat l’agenda de Barcelona dels últims mesos. La ciutat i, per extensió, Catalunya s’han guanyat a pols un lloc destacat al calendari internacional de grans celebra­cions, ja siguin festivals, cites culturals, esportives, fires o congressos.

Llegir l'article

El calendari professional

Sara Sans

El Mobile World Congress, el congrés amb més visibilitat dels que se celebren a Barcelona, espera amb els braços oberts l’acabament de les obres del Hall Zero de Fira Barcelona. L’ampliació d’aquestes instal·lacions, que està previst estrenar el 2028, segellarà el salt d’escala que la ciutat ha protagonitzat els últims anys en matèria d’organització de congressos i salons.

Llegir l'article

Pla d'habitatge social

Maite Gutiérrez

La cursa per ampliar el parc públic d’habitatge a Catalunya avança per diferents vies i no només mitjançant la construcció. El pla de 50.000 pisos assequibles –la major part de lloguer– del Govern suma prop de 10.000 immobles ja disponibles i uns altres 28.000 en desenvolupament, segons la Generalitat. En total, són 38.000 habitatges acabats o en projecció, el 76% de l’objectiu fixat per al 2030.

Llegir l'article

Reserva pública de solars

Maite Gutiérrez

La reserva pública de solars amb què la Generalitat vol accelerar la construcció d’habitatge protegit ha començat a atreure constructores i promotors privats. El primer concurs, plantejat també com un test per mesurar l’interès empresarial, es va tancar amb vuit candidatures i l’adjudicació de quatre lots per aixecar fins a 1.940 pisos de lloguer assequible. Corp i l’aliança formada per Copisa i Visoren seran les encarregades de desenvolupar les primeres promocions.

Llegir l'article

Ajuts a municipis

Carlos Márquez Daniel

Entre el 2004 i el 2010, el Govern de la Generalitat va invertir gairebé 2.000 milions en la millora –quirúrgica, en molts casos– de municipis de tot Catalunya. El llavors president Pasqual Maragall, amb l’expe­riència de l’alcaldia de Barcelona a la butxaca i al cap, sabia que els petits canvis són poderosos en l’àmbit urbà. Va crear el pla de barris que la crisi econòmica de finals de dècada es va carregar. Fins que 15 anys després, el maig del 2025, la Generalitat va recuperar l’eina amb mil milions més d’inversió per als següents cinc exercicis.

Llegir l'article

Medi rural

Rosa M. Bosch

Els pobles petits van respirar satisfets el 16 de juliol del 2025 quan el Parlament de Catalunya va donar llum verda a la llei de l’Estatut de Municipis Rurals. Aquest estatut és una valuosa eina que estableix una llarga llista d’accions per evitar la pèrdua d’habitants, guanyar-ne de nous i millorar la qualitat de vida. Aquest és un instrument llargament reivindicat que ja ha fet els seus primers passos, però que presenta llacunes sobre l’aplicació d’algunes mesures previstes en el mateix; en concret, aspectes que fan referència a la creació d’habitatge en les 593 poblacions amb menys de 2.000 d’empadronats que hi ha a Catalunya.

Llegir l'article

Projecte estratègic

Jose Polo

Als despatxos de la Universitat de Barcelona (UB) es guarden documents dels anys seixanta del segle passat que ja exposaven, en aquell temps, la necessitat d’ampliar i traslladar l’hospital Clínic, el primer equipament que va unir l’assistència sanitària amb l’ensenyament. Creat l’any 1903, està encaixonat dins la densa trama urbana de l’Esquerra de l’Eixample. Un altre espai és inexorable per créixer.

Llegir l'article

Infraestructures de salut

Antoni López Tovar

El Vall d’Hebron viu en un anacronisme. És l’hospital de Catalunya que practica més activitat ambulatòria, amb 1,2 milions de visites a l’any, el doble que el centre que ocupa la segona posició. D’altra banda, és l’hospital que factura més altes a Espanya, unes 70.000 a l’any. I tot això al mateix immoble, d’aquí l’anacronisme: tan sols queden grans hospitals amb les unitats d’hospitalització i de consultes externes al mateix edifici. Una arcaisme en via de resolució.

Llegir l'article

Hospital de referència a Girona

Silvia Oller

Considerat un projecte estratègic i prio­ritari per a la Generalitat, igual que el complex de l’hospital Clínic, el futur Campus de Salut de la regió sanitària de Girona, que tindrà en el nou hospital Trueta una de les seves pedres angulars, no té marxa enrere.

Llegir l'article

Centre de referència a les Terres de l'Ebre

Esteve Giralt

Fa dues dècades que Tortosa (Baix Ebre) sospira per disposar al final del nou hospital universitari, modern, ben dotat i amb prou espai per donar resposta a les necessitats sanitàries reals de les Terres de l’Ebre. El futur hospital Universitari de les Terres de l’Ebre, compromís de l’actual Govern com a projecte prioritari, està pensat com una infraestructura “ estratègica”, el centre de referència per a les quatre comarques ebrenques (Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d’Ebre).

Llegir l'article

Refundació sanitària

Antoni López Tovar

Dos anys després de la seva constitució, el setembre del 2024, Cairos ( Comitè per a l’ Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del sistema de Salut) continua impulsant les reformes necessàries per transformar i salvaguardar el sistema de salut pública de Catalunya. “Reformar per preservar és el lema de Cairos”, apunta Manel del Castillo, president del comitè, integrat per onze personalitats de l’àmbit sanitari.

Llegir l'article

Innovació

Josep Corbella

En un moment en què Europa s’ha desenganyat i ha decidit defensar la seva autonomia tecnològica –cosa que enginyers de sectors estratègics feia anys que reclamaven, però no se’ls va escoltar–, Catalunya ha apostat per dotar-se d’una fàbrica de preproducció de xips. Ano­menada Innofab i ubicada al costat del sincrotró Alba, a l’entorn de la Universitat Autònoma (UAB), neix amb els objectius de desen­volupar alguns dels xips del futur i de reduir la dependència europea dels Estats Units.

Llegir l'article

Investigació

Josep Corbella

Va ser Jordi Camí, farmacòleg, gestor científic i gran aficionat a la màgia, qui fa més de vint anys va proposar d’aprofitar el solar de l’antic mercat de peix de Barcelona per a activitats de recerca. Camí ja havia fet màgia anteriorment quan va convèncer les administracions per crear del no-res el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona ( PRBB), avui convertit en una icona de l’ skyline marítim de la ciutat i un referent entre els equipaments científics europeus. La màgia es repeteix ara a l’ Antic Mercat del Peix: res per aquí, res per allà i un gran centre de ciència s’aixecarà.

Llegir l'article

Supercomputació

Francesc Bracero

Des de fa molts anys, quan un grup escolar visita el Barcelona Supercomputing Center ( BSC), la persona que els explica què és un supercomputador, per a què serveix, com funciona i tota mena de detalls sobre la tasca científica d’aquesta institució, és sempre una dona. La presència d’una especialista és una manera de deixar implícit a les nenes –i als nens– que una feina de tecnologia punta de categoria mundial està a l’abast de qualsevol persona, sense biaix de gènere.

Llegir l'article

Biomedicina

Josep Corbella

El CaixaResearch Institute (CRI), el nou centre d’investigació biomèdica de la Fundació La Caixa inaugurat a l’abril a Barcelona, continua el seu creixement amb els reptes de convertir-se en un referent interna­cional en immunologia i de consolidar Barcelona com una de les grans capitals científiques del sud d’Europa.

Llegir l'article

La xarxa de metro

David Guerrero

El túnel és la part fonamental i simbòlica de la construcció de qualsevol línia de metro. Entre la Sagrera i Lesseps porta construït més de 15 anys, però no ha estat fins molt de temps després quan s’han reactivat els treballs –tant o més laboriosos– que han de convertir aquell tub segellat sota terra en el mitjà de transport utilitzat diàriament per milers de persones.

Llegir l'article

Concessions

Carlos Márquez Daniel

La col·laboració entre l’administració pública i les empreses privades és molt habitual en la prestació de serveis. La neteja, el manteniment dels semàfors, la construcció d’un equipament de barri... N’hi ha prou amb entrar a la pàgina de contractació pública per adonar-se que els governs –locals, estatals o autonòmics– convoquen diàriament centenars de licitacions perquè les coses continuïn funcionant.

Llegir l'article

Noves línies

David Guerrero

Els veïns del carrer Urgell són els més cons­cients que en el futur la línia de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que ara acaba a la plaça Espanya, es prolongarà fins a Gràcia amb parada a Hospital Clínic i Francesc Macià. En l’entorn d’aquestes dues futures estacions és on es concentren les obres des de fa un any i mig, amb un tall total del trànsit, voreres reduïdes i el consegüent soroll i pols.

Llegir l'article

Carreteres

Carlos Márquez Daniel

L’alliberament de peat­ges de l’AP-7, el setembre del 2021, va causar un canvi en els hàbits de mobilitat dels catalans. En aquests cinc anys, el nombre de vehicles a l’autopista de la Mediterrània ha crescut un 45%. Segons confirma el Servei Català de Trànsit, el 2026 és el primer any en què el trànsit a l’artèria ha deixat d’augmentar.

Llegir l'article

Transformació viària

Fede Cedó

La Generalitat ha començat a licitar la transformació de l'actual N-II que es convertirà en una via urbana. L'antiga carretera nacional deixarà de canalitzar el trànsit de pas pel litoral i assumirà un caràcter més urbà, amb menor velocitat i capacitat per als vehicles i més espai destinat als desplaçaments a peu i amb bicicleta. La Generalitat confia que la millora dels accessos a la C-32 permeti també desviar cap aquesta autopista una part del trànsit interurbà que actualment utilitza la via del litoral.

Llegir l'article

Récord de connexions

Maite Gutiérrez

Barcelona ha reforçat aquest any com mai les seves connexions aè­ries amb Àsia. L’aeroport del Prat disposa aquesta temporada d’estiu, que acaba el 31 d’octubre– de nou rutes i 55 freqüències setmanals amb algunes de les principals ciutats de l’ Extrem Orient, el desplegament més gran assolit fins ara. L’expansió coincideix amb nous rècords de passatgers, tant en els enllaços asiàtics com en el conjunt de la infraestructura.

Llegir l'article

Mobilitat

David Guerrero

S’està invertint en Rodalies com mai, però el sofert viatger no nota cap canvi palpable en el seu dia a dia. Els retards continuen produint-se dia sí, dia també, i quan no és una incidència per una avaria en la infraestructura, ho és per un robatori de coure. En aquest escenari, l’ a­venç més visible que pot oferir Renfe a curt termini als seus usuaris és la incorporació de nous trens.

Llegir l'article

El mapa ferroviari

David Guerrero

El mapa ferroviari català es caracteritza per un centralisme que fa passar les principals línies de Rodalies per Barcelona. Són massa les ciutats de la regió metropolitana que disposen de bon transport públic per anar i venir de la capital en tren o bus, però en canvi amb prou feines tenen oferta per desplaçar-se al municipi del costat, la qual cosa en molts casos acaba convertint el cotxe en l’opció de mobilitat quotidiana per falta d’alternatives.

Llegir l'article

Estació central

David Guerrero

Els trens de Rodalies i d’alta velocitat travessen ja l’interior de l’estació de la Sagrera, però ho fan sense parada. Passen de llarg per unes fosques andanes que encara trigaran uns anys a omplir-se de llum i passatgers. No se sap quants exactament perquè l’Administrador d’ Infraestructures Ferroviàries (Adif) fa temps que va optar per anar fent, sense posar més terminis que després es veien incomplerts sistemàticament.

Llegir l'article

Noves competències

David Guerrero

La línia del Vallès d’una banda; la del Llobregat-Anoia per l’altra; més enllà la de Lleida- La Pobla i en una altra divisió a part les estacions d’esquí de muntanya. Són les àrees de treball de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) que tant directius com tècnics han gestionat amb un rumb molt clar durant els últims anys. Cadascun centrat en la seva especialitat, amb una inversió en manteniment constant, plans estratègics i de millora organitzats a anys vista i una visió professionalitzada que no es troba en altres opera­dores.

Llegir l'article

Recursos hídrics

Antonio Cerrillo

La comarca de l’Alt Empordà va ser una de les zones de Catalunya que va patir més intensament la sequera del 2022-2024. L’embassament de Darnius-Boadella es va situar el febrer del 2024 en l’11% de la seva capacitat.

Llegir l'article

Energia

Antonio Cerrillo

Catalunya afronta el repte d’abordar la transició energètica, la qual cosa és sobretot una obligació derivada de la llei de Canvi Climátic del 2017, que fixa com a meta aconseguir que el 2030 el 50% de l’electricitat procedeixi de les fonts renovables. Avui això és una cosa que resulta més complicada. Actualment, la generació amb fonts renovables només suposa el 23,1% de la producció elèctrica total a Catalunya, segons dades del 2025 de l’ Institut Català d’Energia (Icaen).

Llegir l'article

Més polígons

Paula Solanas Alfaro

Un polígon industrial funciona, en certa manera, com una petita ciutat. Necessita bons accessos i connexions perquè mercaderies i treballadors entrin i surtin sense problemes, energia a un cost competitiu per mantenir-se en marxa les 24 hores del dia i, sobretot, espai disponible per créixer al ritme de l’activitat econòmica.

Llegir l'article

Inversió estrangera

Paula Solanas Alfaro

La batalla per atreure inversió estrangera no s’entaula només per aconseguir que una multinacional d’un altre país posi per primera vegada un peu a Catalunya. Una part important d’aquesta missió també implica convèncer les empreses que ja estan establertes al territori que tornin a invertir.

Llegir l'article

Industria de l'automoció

Luis Federico Florio

Catalunya surfeja l’er a elèctrica. Les plantes catalanes entren al mapa de la nova mobilitat. La fàbrica de Seat a Martorell és des de fa uns mesos la responsable de produir dos elèctrics de la família assequible del Grup Volkswagen. A les instal·lacions d’ Ebro de la Zona Franca es preparen per sumar el seu primer cotxe elèctric, en un altre salt endavant del projecte que va reindustrialitzar Nissan amb la xinesa Chery com a soci. Un fil electrificador connecta Martorell i la Zona Franca.

Llegir l'article

Projecte europeu

Blanca Gispert

Catalunya té l’ambició d’instal·lar a Móra la Nova una de les tres grans gigafactories d’intel·ligència artificial de la Unió Europea. Des de fa mesos, la Generalitat ha creat un front comú amb el Govern central i grans empreses per presentar una proposta guanyadora davant la Comissió Europea. L’objectiu és construir un macrocentre de dades, indispensable per processar la immensa quantitat de dades dels algoritmes d’intel·ligència artificial.

Llegir l'article

Noves terminals

Antònia Justícia

L’ skyline del Port de Barcelona ha canviat sensiblement des de fa uns dies. Dues grues de 90 metres d’última generació s’alcen, amb permís del veí aeroport, al Moll Prat, a l’extrem més meridional del port. Són les noves incorporacions a la terminal BEST, dues grues catalogades com les més grans del món capaces d’atendre vaixells gegants de fins a 26 files de contenidors de mànega i de superar els 40 moviments per hora i grua.

Llegir l'article

Crim organitzat

Toni Muñoz

Feia anys que els Mossos d’Esquadra advertien que Catalunya s’estava convertint en l’hivernacle de marihuana d’Europa. Alertaven que això suposaria un canvi de paradigma si es confirmava el pas d’un territori consumidor de cànnabis a un territori productor. Tot i això, aquelles crides a actuar van caure en sac foradat. No es va legislar i, de fet, es continua sense actuar de manera decidida per aquella via, ni es van adoptar les mesures preventives que la situació requeria.

Llegir l'article

Pla de xoc

Toni Muñoz

El Govern de la Generalitat ha convertit la seguretat en un dels pilars de la legislatura. L’Executiu va iniciar el mandat amb unes xifres de criminalitat elevades, uns furts disparats a Barcelona i uns jutjats saturats que eren incapaços d’absorbir més assumptes. Es va arribar a una si­tuació límit que va obligar les administracions a impulsar un pla de xoc per revertir-la.

Llegir l'article

La reforma de l'administració

Silvia Hinojosa

Presentat com un projecte estrella del Govern de Salvador Illa, la reforma de l’ Administració compleix el seu primer any amb resultats tangibles en els diversos fronts d’actuació, entre els quals un dels més reclamats: la simplificació de tràmits administratius per facilitar les gestions a ciutadans i empreses. L’objectiu assolit l’agost d’aquest any ha estat el redisseny de 170 tràmits, inclosos alguns dels de més complexitat.

Llegir l'article

Noves eines

Silvia Hinojosa

Més enllà de les ombres sobre el futur de la intel·ligència artificial (IA) generativa hi ha la seva utilitat com a gestor de dades i la Generalitat fa temps que aprofita aquest recurs en el seu pla de reforma de l’ Administració, per automatitzar tasques repetitives i estalviar temps al personal.

Llegir l'article

Ampliació històrica

Justo Barranco

Els museus de Catalunya estan a punt de fer el seu gran salt endavant. De transformar-se per al futur. D’ampliar les seves instal·lacions fins al punt de canviar completament. Amb xifres d’inversió que causen vertigen, com els 112 mi­lions en els quals està pressupostada la gran ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que l’acostarà enor­mement a la ciutadania després d’ocupar el palau Victòria Eu­gènia.

Llegir l'article

Un nou 'hub' cultural

Justo Barranco

Un hub per al món audiovisual, la nova cultura digital i l’imparable món del videojoc que sigui referència a escala mundial tant en formació com en investigació, creació i innovació. És el Catalunya Media City, un projecte central per al futur de tot el país que s’aixeca a les simbòliques Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs i del qual també forma part el Parc Audiovisual de Terrassa.

Llegir l'article

Noves institucions culturals

Justo Barranco

Les grans biblioteques es convertiran en les estrelles dels propers anys a Catalunya. I per descomptat la màxima estrella, per inversió i pel llarg període d’espera que ha fet falta perquè arribi a materialitzar-se, és la Biblioteca Pública de l’ Estat a Barcelona, que s’està aixecant al costat de l’ Estació de França.

Llegir l'article