Mònica Terribas fa cinc anys que investiga sobre l’Opus Dei. Fa un any i mig <strong>va estrenar la docusèrie ‘El minuto heroic</strong><strong>o’</strong> en què 13 dones de diferents edats i procedències denunciaven presumptes abusos laborals, psicològics i espirituals dins de la institució religiosa. El treball va guanyar l’Ondas i va fer que a la periodista li arribessin moltes peticions d’homes que havien format part de l’Obra i que afirmaven que les seves experiències no diferien gaire respecte a les de les seves companyes, tot i que tenien les seves particularitats. Terribas les recull ara a la sèrie documental de tres episodis ‘El buen espíritu: detrás de la puerta del Opus Dei’, que HBO Max estrena sencera aquest divendres 25 de setembre.

«Ells se sentien víctimes però també botxins, perquè havien sigut els que manipulaven els diners i els que controlaven que tothom contribuís com havia de fer-ho», explica Terribas sobre els 14 protagonistes de la docusèrie, en la seva majoria antics numeraris o sacerdots de la institució a 11 països d’Europa i l’Amèrica Llatina, i als Estats Units. «Se sentien culpables perquè havien sigut directors de centres, de consells locals, secretaris, oficials de les delegacions, sacerdots…», enumera la directora del documental, que assegura que «hi ha moltes frases doloroses a ‘El buen espíritu’».

Algunes, fins i tot, parlant de temptatives de suïcidi. Terribas en revela una de les que més la va impactar, que pronuncia un exmembre francès de l’Obra: «Tot i que ell va pensar a treure’s la vida, hi havia una cosa que el frenava, que era la seva mare. Pensava que no li podia fer això». Però els protagonistes d’‘El buen espíritu’ verbalitzen el seu patiment a través de moltes altres frases: «Acabes en una situació d’abús perquè ja no pots ni pensar per tu mateix»; «Per molta entrega que tinguis mai estan satisfets i això t’acaba devorant»; «Vaig ser enganyat, em vaig deixar enganyar i vaig enganyar»; «En aquest món tan bonic hi ha una gota de verí que no es veu. Quan era adolescent no me’n vaig adonar»…

Com a ‘El minuto heroico’, aquest nou documental produït per The Mediapro Studio omple les declaracions dels 14 protagonistes amb recreacions a càrrec d’actors (en aquest cas Joel Bosqued, Guillem Balart i Marc Baltà). Fins i tot veiem la rerebotiga del rodatge, amb els intèrprets interactuant directament amb els exmembres de l’Opus de qui estan representant les vides. «Hi ha escenes molt emocionants, com quan un dels actors escolta plorant com un dels testimonis li explica les teràpies de conversió per les quals va passar», avança Terribas.

El control psicològic és un dels punts que aborda el documental. Els protagonistes expliquen com van ser captats per l’Obra quan eren adolescents o com van decidir per ells el seu destí. «La vocació te la dona l’Opus Dei, que et diu: tu seràs sacerdot i tu, encara que vulguis ser enginyer, estudiaràs psicologia, per exemple», assenyala Terribas, que destaca que els testimonis que participen en el documental «no són persones que no tinguin fe, busquin revenja o vulguin atacar i fer mal als membres de l’Opus». «L’objectiu de la docusèrie és que es corregeixi el mal que s’ha estat fent».

«Ells volen que se’ls escolti», apunta. És el que busca també la periodista amb aquest treball que, inevitablement, ha tingut un cost emocional per a ella. «M’afecta perquè jo em dedico a aquest ofici per millorar la vida de la gent i hi ha frases que em trenquen», confessa. «Així que jo no vull que el Papa em rebi, sinó que rebi les persones que se senten víctimes de l’Opus i que les escolti, perquè entre elles hi ha fins i tot alguns dels seus sacerdots», remarca.

Qui no la va rebre a ella va ser l’Opus, igual que va passar quan va fer la mateixa sol·licitud mentre rodava ‘El buen espíritu’: «Els vaig proposar anar a Roma però em van dir que no. Tot i que hem tingut una relació absolutament exquisida, no hi ha hagut cap conflicte ni amenaça. Ells han sigut molt amables i educats, però deuen considerar que això són excepcions i que la norma és que tothom és molt feliç» a l’Obra. «L’Opus sempre ens ha dit que, mentre no traiem també casos d’experiències positives no volen participar perquè consideren que no es veu l’altra cara de la moneda», diu la directora.

Ella defensa la feina del periodisme. «Nosaltres ens dediquem a explicar les coses excepcionals de la realitat. Per exemple, que no hi hagi abusos és el normal, i no parlo de les escoles de l’Opus, sinó en general. No ens dedicarem a entrevistar la gent que no ha patit abusos per equilibrar amb els que sí que els han patit. No. Que vinguin el director o el president de torn a explicar-ho», reclama.

«Jo sé que hi ha molta gent feliç dins de l’Obra, només faltaria, i és per ells que també fem això. Estic convençuda que moltes famílies que formen part de l’Opus Dei, si tenen el coratge de veure aquests documentals, reflexionaran o faran pressió perquè això no torni a passar. N’estic convençuda», sentencia.

Per contextualitzar els testimonis dels protagonistes, el documental compta amb veus de persones expertes, com el catedràtic de dret canònic, també vicari judicial i president del Tribunal Eclesiàstic de Barcelona, Santiago Bueno Salinas; la professora titular de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i autora del llibre ‘Los hijos del Opus’, María Esther Fernández Mostaza; la psicòloga clínica i directora gerent de l’Atenció i Investigació en Socioaddiccions (AIS), la doctora Vega González; el periodista d’investigació i autor d’‘Opus’, Gareth Gore, i la directora de The Deep Dive Project, Rebecca Griffin.