La demanda de transport públic a l’Alt Pirineu i Aran ha crescut prop d’un 68% des de la integració de les sis comarques pirinenques i el Solsonès a l’ATM de Lleida, segons les dades del Departament de Territori. L’increment se situa entre els més elevats de la xarxa interurbana catalana i evidencia el creixement de l’ús dels serveis col·lectius en un territori on les distàncies i la dispersió dels nuclis dificulten la mobilitat.

Tot i aquest augment, el transport públic encara representa només el 4,8% dels desplaçaments quotidians de l’Alt Pirineu i Aran, segons l’enquesta de mobilitat presentada a principis d’aquest any. El transport privat concentra el 50,4% dels viatges, mentre que els modes actius, principalment els desplaçaments a peu, en representen el 44,8%. Aquestes dades constitueixen el punt de partida del futur Pla director de mobilitat del territori, actualment en elaboració.

En aquest context, l’Alt Pirineu i Aran ha constituït aquest dimecres a Esterri d’Àneu la Taula de Mobilitat de l’Alt Pirineu i Aran, un nou espai estable de coordinació entre administracions, entitats i empreses vinculades al transport. La constitució s’ha fet en el marc de les XIII Jornades per a l’Excel·lència 2026, dedicades enguany a la mobilitat i la connectivitat.

La nova taula està integrada inicialment per 21 agents i té com a objectiu compartir informació, coneixement i experiències, analitzar les necessitats del territori i generar propostes de millora. L’òrgan abordarà tant la mobilitat interna com la connexió de les comarques pirinenques amb la resta de Catalunya i es reunirà trimestralment, amb la possibilitat de crear grups de treball per tractar qüestions concretes.

La realitat de la mobilitat pirinenca està condicionada per la baixa densitat de població, la dispersió dels nuclis, la complexitat orogràfica i les distàncies entre municipis i serveis. A aquests factors s’hi afegeix la forta estacionalitat d’una part de l’activitat econòmica, que provoca variacions en la demanda de desplaçaments.

El futur Pla director de mobilitat haurà d’establir una visió estratègica compartida i orientar les actuacions dels propers anys. Actualment, l’Alt Pirineu i Aran forma part de l’àmbit de l’ATM de Lleida, fet que permet disposar d’un marc tarifari integrat. El Departament també disposa de convenis amb cinc comarques pirinenques, totes excepte l’Aran, per gestionar serveis de transport de baixa demanda adaptats a una població dispersa i variable.

La coordinació tècnica de la Taula anirà a càrrec de l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA), en coordinació amb l’IDAPA. En formaran part representants del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, l’IDAPA, ARCA, Ferrocarrils de la Generalitat, l’Autoritat Territorial de Mobilitat de Lleida i els consells comarcals de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, així com el Conselh Generau d’Aran.

La composició també inclou el Consorci Leader Pirineu Occidental, el Consorci Alt Urgell-Cerdanya, l’Ajuntament de la Vall de Boí, les associacions d’empresariat de la Cerdanya i l’Alt Urgell, Som Mobilitat, l’Associació de Taxistes del Pirineu, l’Associació d’Usuaris del Tren de la Pobla de Segur, Promoció del Transport Públic, la Fundació de Mobilitat Sostenible i Segura i Pallars Actiu. La porta queda oberta a incorporar nous agents en funció de les necessitats i dels temes que es tractin.

El director de l’IDAPA, David Vallvé, ha assenyalat que la Taula ha de servir per recollir i traslladar les necessitats específiques del territori i plantejar propostes «des del territori i per al territori». El director general de Polítiques de Muntanya, Carlos Guàrdia, ha situat l’òrgan en el marc de l’Estratègia del Pirineu i ha defensat avançar cap a un model propi de mobilitat pirinenca, adaptat a les característiques de l’alta muntanya.

Notícies relacionades

La directora general de Transports i Mobilitat, Susi López, ha destacat que la nova estructura ha de permetre identificar necessitats i oportunitats de millora i reforçar el transport públic com a eina de cohesió social i territorial. La Taula parteix així d’un augment notable de la demanda dels serveis col·lectius, però també d’un escenari en què encara predomina el vehicle privat i en què el nou Pla director haurà de definir les actuacions per als propers anys.