La tornada de Carles Puigdemont a Catalunya depèn només d’ell mateix i, de moment, l’expresident evita posar una data al calendari fins que el Tribunal Suprem arxivi el seu cas i li certifiqui l’aplicació de l’amnistia. Després de nou anys amb la seva tornada a Catalunya en mans dels jutges, el jutge Pablo Llarena ha aixecat l’ordre de detenció que pesava sobre ell després del pronunciament del Constitucional sobre la llei d’oblit penal, per la qual cosa el líder de Junts podrà trepitjar l’Estat sense risc d’ingressar a la presó, després de la seva fugaç tornada d’agost del 2024. I ho farà en un clima electoral marcat pel malestar als carrers per la crisi de la vivenda, amb el procés en un segon pla i en virtut d’una "normalització política" que brandeixen tant el president del Govern, Pedro Sánchez, com el president de la Generalitat, Salvador Illa. Aquestes són les claus de com s’està planificant el seu aterratge "no al servei d’un partit, sinó al servei del país":

La previsió és que Puigdemont torni amb focus. Junts fa mesos que treballa en la planificació d’aquest moment, l’encàrrec del qual va recaure en el parlamentari Albert Batet. Difícilment les converses entorn de la seva tornada podien anticipar que els temps s’escurçarien tant després de l’aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la llei, i molt menys que l’escenari acabaria sent el d’una campanya electoral, després que Sánchez hagi avançat les eleccions al 29 de novembre. Però des del partit diuen que està tot preparat i que el quan depèn exclusivament de Puigdemont.

En la seva primera declaració des de Waterloo després de conèixer-se la decisió del Suprem, Puigdemont ha evitat concretar en quin moment tornarà i ha assegurat que aquest nou escenari és una "derrota" de l’Estat, tot i que això no tanca el "conflicte polític". El seu advocat i una de les seves persones de màxima confiança, Gonzalo Boye, també ha demanat una mica més de temps i no precipitar-se. "Una cosa és aixecar l’ordre de detenció i una altra, aplicar l’amnistia", ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio, i ha assenyalat que la tornada es produirà quan Puigdemont ho consideri "convenient" i sempre que l’amnistia s’hagi aplicat de forma "íntegra". "Es faran les coses com s’hagin de fer, fa nou anys que defensa la institucionalitat del càrrec que representa i ara no ve d’unes hores", ha afegit l’advocat.

Sempre ha estat sobre la taula que el líder de Junts iniciés una ruta per tot Catalunya, a l’estil de les gires territorials de Jordi Pujol, per mirar de reactivar un electorat que ha perdut el contacte directe amb l’expresident des del 2017. El que fins ara havia de ser una gira de retrobament amb el territori per veure com respira la ciutadania passarà a convertir-se en una campanya electoral per a les eleccions generals en què, no obstant, la candidata per Barcelona serà Míriam Nogueras. El protagonisme serà inevitablement compartit amb Puigdemont, que fins ara podia plantejar-se tornar i mantenir-se en un segon pla mentre calibrava quin paper volia exercir a Catalunya.

Però, per al moment de la seva tornada, Junts reservarà al Parlament i, en particular, al president, l’exconseller Josep Rull, un paper central en la rebuda. Fa mesos que Rull assegura que ho tenen "tot preparat" per rebre l’expresident amb els honors que, segons el seu parer, corresponen a la seva figura. I Puigdemont també ha deixat caure que el seu retorn serà amb "sentit polític i al servei del país" i no de "partit", per la qual cosa previsiblement Junts quedarà en un segon pla i la Cambra catalana serà protagonista. S’hi suma la forta càrrega simbòlica que Rull atorga a la seva figura, ja que el cap del Parlament considera Puigdemont una expressió de la resistència de les institucions catalanes després de l’aplicació de l’article 155, posterior al referèndum de l’1-O i a la fallida declaració unilateral d’independència. "El president se’n va anar com un home lliure i tornarà com un home lliure; la presidència de la Generalitat haurà quedat preservada amb dignitat", va afirmar fa pocs dies en una entrevista.

Per a això, ja està en marxa la preparació d’una recepció "solemne i institucional" i amb "tota la dignitat", tant per a Puigdemont com per a l’exconseller Lluís Puig, els dos diputats del Parlament en aquesta legislatura. Tot això depedirà de l’aval d’una Mesa en la qual l’independentisme conserva una posició dominant –dos membres de Junts, dos d’ERC i tres del PSC– i que va ser un dels pocs espais institucionals que el sobiranisme va poder mantenir després de perdre la majoria a l’hemicicle en les eleccions del 2024.

En la majoria de les ocasions, no obstant, l’òrgan rector adopta les seves decisions per unanimitat. Els desacords s’han donat en moments d’especial càrrega política, com va passar l’1 d’octubre, quan els membres de Junts i ERC van fer una declaració institucional amb motiu de l’aniversari del referèndum i els representants del PSC es van absentar, com han fet des de l’inici de la legislatura en aquest tipus d’actes. S’ha de veure què passa ara amb el retorn de l’expresident.

En qualsevol cas, el Parlament buscarà el màxim consens possible davant un moment que, per Rull, ha de marcar el final d’una anomalia institucional que ha denunciat des que va assumir la segona autoritat de Catalunya. L’arribada d’Illa a la Generalitat, gràcies als acords amb ERC i els Comuns i sota la defensa d’un Govern per a tothom i de la voluntat de tancar l’etapa del procés, ha obert, a més, una nova etapa en la relació entre socialistes i independentistes. Una imatge molt diferent d’aquella, encara present en la memòria política catalana, d’Illa al costat de Societat Civil Catalana, el PP i Ciutadans. Així que, com ja ha avançat en alguna ocasió, Illa es reunirà amb Puigdemont al Palau de la Generalitat –tots dos ja s’han vist a Brussel·les– en la seva condició d’expresident.

Notícies relacionades

L’interrogant que segueix a sobre de la taula és si Puigdemont ocuparà el seu escó i estrenarà, per tant, la figura de cap de l’oposició al Parlament, una posició que va quedar vacant per la voluntat de Junts d’escenificar que no existia normalitat institucional mentre el seu líder no pogués seure a l’hemicicle. Però Junts, i en particular Puigdemont, hauran de calibrar fins a quin punt assumir aquest paper reforça la seva posició o, al contrari, acaba certificant una normalitat institucional que durant anys han qüestionat. El líder de Junts va trepitjar per última vegada el Parlament el 2017 com a president de la Generalitat. Hi podria tornar aquest 2026, nou anys després, com a cap de l’oposició.

Subscriu-te per seguir llegint