En democràcia, unes eleccions haurien de servir perquè els partits fessin balanç de la seva actuació (sobretot els que han tingut la responsabilitat de governar) i presentessin les seves propostes de futur en els diferents temes. Però darrerament, sobretot després de la important presència de l’extrema dreta, això no sol ser el que passa a les confrontacions electorals en el nostre entorn. Estem en un moment en què les notícies falses, els arguments populistes i sobretot la confrontació sense límits guanyen per golejada a la racionalitat. I en això el PP a casa nostra s’ha mostrat un deixeble avantatjat. Ja el govern de Felipe González va veure’s sotmès a un assetjament sense límits per part del PP de José María Aznar. Ho he dit i ho repeteixo, Anson, director de l’ABC aleshores, ho ha confessat, van fer una aliança per enderrocar González en el que s’hi valia tot. Va ser el «váyase Sr. González» del moment que representava que González era la reencarnació de tots els mals. Avui, amb la distància que dona el temps transcorregut, sabem que González va ser un bon governant, no era ni el malvat ni el corrupte que ens van presentar.

Ara hem tornat al «váyase Sr. Sánchez» d’una altra manera. Es tracta de fer-lo responsable de les pitjors coses que un pugui imaginar i de fer-lo impresentable davant la gent, sigui dient coses certes però afegint moltes mentides o sigui dient simplement mentides. Es tracta de donar una imatge que el faci ser el dimoni, que tot ho fa per motius personals i mantenir-se en el poder, de fer-lo avorrir i que indigni a les persones que segueixin aquest raonament. Es tracta de que no analitzem la seva gestió perquè, segons com, es provaria que és millor del que ens volen fer creure. Es tracta de dividir la societat en bons i dolents per no debatre racionalment les propostes dels diferents partits.

Ho van fent des del començament de la legislatura, quan Junts va dir «no» a donar suport a un govern del PP amb Vox. Van dient que és un govern il·legítim, que va comprar el suport amb l’amnistia (que ha pacificat Catalunya i ha fet superar l’angoixant ambient que havia deixat el procés) i a la que han donat suport els altres partits de la investidura com Sumar, el BNG o el PNB, només PP i Vox (amb CC i PNN) van votar en contra. Han mantingut que aquest govern és il·legítim al llarg de la legislatura, mai han reconegut la legitimitat democràtica del govern Sánchez tot i haver passat tots els requisits exigits per les Corts espanyoles.

Ho van fent amb el tema de la corrupció. És evident que Sánchez és responsable dels casos de corrupció de dos secretaris d’organització del PSOE, Ábalos i Cerdán, el primer a més ministre del seu govern, però calia implicar la seva família? Els casos del seu germà i de la seva dona no se sustenten en res significatiu (les demandes les ha fet Manos Limpias, un pseudosindicat vinculat a Vox basant-se en retalls de premsa i altres minúcies). El PP els han donat suport perquè ajuden a la imatge que volen donar de Sánchez com un corrupte invertebrat, ajuden a donar suport a la llegenda que diu que Sánchez, per on passa, deixa rastres de corrupció, una llegenda que, un cop assumida, no té marxa enrere.

Ho veiem en el tema de l’habitatge. Culpen al govern espanyol, al govern Sánchez, del problema de l’habitatge i tenen només part de raó, obliden que les competències en habitatge són responsabilitat de les CCAA, una majoria en mans de governs de coalició de PP amb Vox i fan com si no tinguessin res a veure. Encara no conec quina és la proposta del PP en el tema de l’habitatge i recordo que una bona responsabilitat la té la llei del sòl d’Aznar, a qui la major part d’economistes progressista cita com a punt de partida del problema de l’habitatge. En el tema d’habitatge el que és democràtic seria una col·laboració del Govern d’Espanya amb els de les CCAA per pactar solucions però ara es tracta que les CCAA del PP diuen que no a tot el que proposa el PSOE, inclosos els decrets d’habitatge que s’han anat presentant al llarg de la legislatura.

La crispació, el populisme, tindran un paper rellevant en aquesta campanya. Ho veiem amb les declaracions d’Ayuso sobre possibles tupinades en el vot per Correu, ho veiem amb les declaracions d’Aznar que diu no sols que pot haver-hi tupinada sinó que el que es juga és la democràcia i la monarquia (?).

Com deia al principi, una campanya hauria de servir per fer balanç de què s’ha fet i per discutir sobre les propostes per solucionar els problemes dels ciutadans, però no sembla que aquesta vagi per aquest camí, més aviat anem a una campanya d’afirmacions populistes que divideixen la societat en bons i dolents en comptes de discussions que la cohesionin. Tindrem temps per analitzar un xic més racionalment les coses.

Subscriu-te per seguir llegint