A Bulgària, quan la gent vol dir que sí amb el cap el mou d’esquerra a dreta i quan vol dir que no el sacseja de dalt cap avall. El món al revés. Una cosa similar està passant a Europa amb els nivells d’atur, i és que si històricament les taxes d’atur i d’atur juvenil més elevades es trobaven al sud d’Europa, més concretament a Espanya i Grècia, ara han ‘migrat’ cap al nord i es troben en els abans paladins de l’estat del benestar: Finlàndia i Suècia.

El model nòrdic passa per hores baixes, especialment castigats aquests territoris pels efectes de la guerra d’Ucraïna i les tensions pròpies de tenir de veí una potència bel·licista com la Rússia de Vladímir Putin. El creixement del seu PIB ha sigut minso, quan no directament recessiu, ser punter en IA pot tenir conseqüències i el seu model d’integració de la immigració està revelant serioses debilitats. Amb aquest teló de fons, els partits d’extrema dreta cada vegada són més poderosos.

«A diferència d’altres moments de la història recent, en què a Europa la conjuntura era bastant similar per a tots els països, actualment les diferents economies s’enfronten a problemes molt diferents i els països del sud estan vivint un context molt més favorable», analitza el vicedegà de política d’internacionalització de la Universitat de Barcelona, Raúl Ramos.

Durant dècades, Espanya i Grècia s’han alternat el deshonrós títol de ser el país de la Unió Europea amb més aturats, i han arribat a superar taxes del 25%, quan al nord els indicadors rondaven, durant la Gran Recessió, el 8%. No obstant, els primers han anat cap avall –Espanya avui les ha reduït fins a un 10% i Grècia està en el 7,9%– i els segons, cap amunt, i Finlàndia és actualment l’estat de la Unió amb més proporció d’aturats –10,5%– i Suècia té una taxa del 8,9%. En aquest segon país, no obstant, el principal problema és l’atur juvenil –24,4%, la taxa més elevada de tota la UE–.

«L’alt atur de Finlàndia és atribuïble a les febles condicions econòmiques i a l’excepcional baixa demanda de nous treballadors per part de les empreses, cosa que resulta en unes escasses oportunitats laborals», expliquen els economistes finesos Jaakko Nelimarkka i Juho Peltonen en un recent article publicat per al Banc Nacional de Finlàndia.

L’elevat atur de Finlàndia és atribuïble a les febles condicions econòmiques i a l’excepcional baixa demanda de nous treballadors per part de les empreses

Banc Nacional de Finlàndia

A Suècia, l’economia ha guanyat més velocitat i durant l’últim any creix per sobre del 2% interanual (créixer a partir d’aquesta xifra es llegeix habitualment com a sinònim de salut d’una economia). No obstant, des del Riksbank reconeixien a finals del 2025 que «la situació del mercat laboral és encara feble, malgrat el ràpid creixement del PIB». En el mateix informe anticipaven un 2026 prolífic en creació d’ocupació.

«Hi ha indicis cada vegada més clars que el mercat laboral està a punt de fer un gir, i el Riksbank considera que la utilització dels recursos en el mercat laboral també començarà a augmentar ben aviat». Expectatives que no s’estan complint, ja que el mes de juliol, últimes dades actualitzades per Eurostat, la taxa d’atur era del 8,6%, idèntica a la del mateix mes de l’any anterior.

Les dues economies s’han contagiat de mals hàbits que arrossega Espanya, on l’atur continua sent elevat –si es compara amb la mitjana de la UE o directament amb economies com l’alemanya– malgrat els recents rècords d’ocupació. Els territoris del sud tenen taxes d’atur substancialment més elevades que els del nord i malgrat que hi ha moltes persones sense feina, les empreses es queixen de falta de candidats i un desajust entre les habilitats que necessiten i el que acaben trobant en el mercat laboral.

El vicedegà d’internacionalització de la UB afegeix un ingredient addicional que, sumat als altres, podria explicar aquest repunt de l’atur als països del nord d’Europa. Com a economies més productives i tecnològicament avançades, la penetració de la intel·ligència artificial és superior. Mentre a Espanya el 20,3% de les empreses utilitzen IA, aquest percentatge escala al 37,8% a Finlàndia o el 35% a Suècia, segons Eurostat. I això pot estar destruint ja alguns llocs de treball, especialment aquells més automatitzables i en els quals s’inicien molts joves.

No totes les economies avançades i especialment exposades als efectes col·laterals de la guerra a Ucraïna estan reaccionant de la mateixa manera. És el cas d’Alemanya, que malgrat encadenar diversos anys amb baixes taxes de creixement i fins i tot moments de recessió, manté una atur baix (per sota del 4%). «Malgrat que comparteix alguns dels problemes de Suècia o Finlàndia, com la competència de la indústria xinesa, l’augment dels costos energètics i els aranzels dels Estats Units, que dificulten el creixement de la seva indústria, l’economia alemanya està generant llocs de treball en el sector serveis, especialment en àmbits com l’educació i la sanitat», apunta el professor d’Economia d’Esade Pedro Aznar.

Les persones nascudes fora de la UE tenen dificultats per trobar una feina de qualitat amb uns nivells d’ingressos suficients a Suècia

Comissió Europea

Les mateixes autoritats fineses i sueques reconeixen que la manera a través de la qual estan integrant la migració –necessària per compensar les seves baixes taxes de natalitat– està generant efectes negatius. «Les persones nascudes fora de la UE tenen dificultats per trobar una feina de qualitat amb uns nivells d’ingressos suficients», renyava la Comissió Europea Suècia en el seu últim ‘country report’, publicat al juny.

A Finlàndia, la velocitat a què les empreses creen ocupació no és suficient per absorbir aquesta nova massa laboral i el Banc Nacional finès parla de «col·lapse total» en la generació de noves oportunitats laborals. Tant per la quantitat, com per la qualitat d’aquestes, ja que els nous llocs de treball creats permeten no continuar alimentant les taxes d’atur, però són moltes vegades a temps parcial i de baix valor afegit, cosa que suposa un problema de productivitat per al conjunt de l’economia.

Notícies relacionades

Pot semblar paradoxal, però aquest augment de mà d’obra disponible no s’està traduint en una caiguda dels salaris davant la major competència entre treballadors. Tant a Suècia com a Finlàndia els salaris pugen a un ritme superior a la inflació i això aguditza les desigualtats socials. Brussel·les ho advertia a Suècia, on la diferència d’estatus a Suècia entre algú que treballa i algú que no és elevadíssima. Mentre que una persona aturada té el 61,6% de probabilitats de viure en risc d’exclusió social, una persona que treballa ‘només’ té un 9%, segons dades citades per la Comissió Europea.

Via: El Periódico