Només a Europa ja s’han llançat aquest any prop de 150 productes destinats a activar l’hormona GLP-1 o, dit altrament, aliments amb un efecte semblant al fàrmac aprimant Ozempic. Com que el 2025 només va sortir al mercat una única referència d’aquest tipus, es pot parlar d’un autèntic fenomen que té la indústria alimentària revolucionada. Són productes que contenen una càrrega de proteïnes més elevada, de fibra, de prebiòtics o probiòtics, amb què teòricament el consumidor s’atipa més i, per tant, menja menys, cosa que al capdavall porta a perdre pes.
Només a Europa ja s’han llançat aquest any prop de 150 productes destinats a activar l’hormona GLP-1 o, dit altrament, aliments amb un efecte semblant al fàrmac aprimant Ozempic. Com que el 2025 només va sortir al mercat una única referència d’aquest tipus, es pot parlar d’un autèntic fenomen que té la indústria alimentària revolucionada. Són productes que contenen una càrrega de proteïnes més elevada, de fibra, de prebiòtics o probiòtics, amb què teòricament el consumidor s’atipa més i, per tant, menja menys, cosa que al capdavall porta a perdre pes.
"Contenen el que s’anomena una densitat nutricional més gran, és a dir, amb una dosi o ració més petita permeten a una persona obtenir els mateixos beneficis nutricionals", explica Enric Tardio, gerent de desenvolupament de negoci a Innova Market Insights, una plataforma especialitzada en l’anàlisi de béns de consum envasats. I, tot i que encara no han desembarcat a Espanya (tot apunta que no trigaran), aquesta nova oferta alimentària s’ha especialitzat en tres àmbits: els plats preparats amb més contingut de proteïnes i fibra, els complements alimentaris que suplementen les necessitats diàries d’alguns minerals i els snacks i begudes saludables, afegeix Tardio.
Preocupats per la salutL’origen d’aquesta tendència, diu el responsable d’Innova, en una ponència a Alimentaria Foodtech, a la Fira de Barcelona, és el perfil d’"un consumidor que no només menja plats amb menys quantitat o porcions més petites, sinó que, a més, es preocupa per la salut mental, a més de la física, i això implica que es vol veure bé, a més de sentir-se saludable", afegeix. Això ha sigut "una oportunitat per als comerços que venen productes frescos i de proximitat, però és una mala notícia per al sector de la restauració, perquè es tendeix a menjar menys a fora i a reduir el pica-pica entre hores", indica Tardio.
Tot i que el 55% dels espanyols declara no seguir cap dieta, en alguns grups creix la preocupació, sobretot a la franja d’edat entre 35 i 55 anys, que s’alimenten amb productes més baixos en greix, sucre i sal. En contrapartida, augmenta el consum de proteïnes, greixos saludables i fibra, assenyala Eduardo Viera, director de negoci estratègic a Worldpanel by Numerator.
Entre les pràctiques que s’imposen figuren, per exemple, l’hàbit d’afegir llavors o fruita seca al iogurt o la llet de l’esmorzar, incloure peix almenys una vegada per setmana (especialment blau), consumir tres racions de lactis al dia, menjar entre quatre i cinc ous a la setmana o prendre sucs de fruites naturals durant els àpats, destaca la dietista Carrie Ruxton, que arran d’un estudi del Fruit Juice Science Centre (FJSC), explica que "les dades mostren que l’impacte és que cada vegada es tria més bé i se substitueix el menjar ràpid per més fruita i verdura".
Les empreses van detectar el nínxol, prossegueix Viera, i, a més de porcions petites, es va obrir la porta a "una reformulació de nutrients i unes ingestes completes úniques, fins i tot bevibles". "Per a fabricants i distribuïdors, el repte no serà només oferir més proteïna, sinó adaptar formats, porcions i propostes a consumidors amb motivacions ben diferents segons l’edat", remarca. La tendència continuarà redibuixant el cistell de consum, a banda de si el consumidor segueix tractament mèdic o no. "Entre els més joves creixen les pautes hiperproteiques, que ja arriben al 6,5%, més que la mitjana", diu.
Danone i Nestlé hi treballen des de fa temps, segons van informar els seus responsables a Espanya, François Lacombe i Jordi Llach, respectivament, en unes jornades a Bilbao, en el marc de la fira Food for Future. Danone va llançar Oikos Fusion per a consumidors d’Ozempic i Nestlé es va centrar en la seva línia Vital Pursuit.
Notícies relacionades
Han posat fil a l’agulla, entre altres raons, perquè el consum d’Ozempic (o d’altres substàncies amb el mateix efecte com el Wegovy o el Mounjaro) repercuteix en el cistell de consum. Al Regne Unit, un estudi va estimar que les llars on es consumeixen aquests fàrmacs gasten 500 euros menys a l’any en alimentació.
Subscriu-te per seguir llegint