Cada dia, el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) atén una mitjana de vuit aturades cardiorespiratòries a Catalunya, unes 2.900 cada any. Segons el Registre d'Aturades Cardíaques i Mort Sobtada de Catalunya, l'any 2024 (l’últim del qual se’n tenen totes les dades) es van registrar 2.918 aturades cardiorespiratòries (ACR) i un 78% van ser presenciades. Segons aquest mateix registre, a la Catalunya Central hi va haver 168 casos (5,7% del total) i a l'Alt Pirineu i Aran 51 (1,7%). La Regió Sanitària Metropolitana Nord va concentrar el nombre més elevat, amb 687 casos (23,6% del total).

El SEM atén 8 aturades cardíaques al dia a Catalunya, unes 2.900 cada any

Abans de l'arribada de les unitats del SEM, en un 48% de les aturades, que es produeixen fora d’un centre sanitari, l’afectat rep maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP) per part dels testimonis que l’han presenciat. Això representa una gran millora, que es tradueix en un increment del 8% en només 2 anys (de 2022 a 2024). A més, en el mateix període, l'ús d’un desfibril·lador extern automàtic (DEA) per part de personal no sanitari ha augmentat del 6% al 9,4%.

Fonts del departament de Salut subratllen que aquest increment de la intervenció precoç dels primers testimonis, sumat a la resposta del SEM, contribueix a millorar els resultats dels pacients: la supervivència hospitalària amb bon estat neurològic ha passat del 9% al 12%.

El passat mes de juliol, l'Albert va patir una aturada cardiorespiratòria mentre era a casa amb la seva parella, la Núria. El que havia de ser un vespre tranquil va canviar sobtadament en qüestió de segons. «Estàvem asseguts al sofà mirant una sèrie, súper relaxats, i de cop vaig sentir una respiració estranya. Me'l vaig mirar i ja vaig veure que pintava malament. S'estava tornant morat», recorda la Núria.

Va trucar immediatament al 112, qui va activar el SEM. A l’altra banda del telèfon, una infermera la va anar guiant pas a pas per iniciar les maniobres de reanimació. «Jo estava desesperada demanant que enviessin una ambulància ràpidament». La Berta, infermera del SEM, va anar fent preguntes a la Núria per tal de fer la valoració sanitària i, a continuació, va guiar-la per fer les compressions toràciques. «Ens marcava el ritme del massatge cardíac i vam seguir totes les pautes que ens anava donant», explica.

La Núria no havia fet mai una reanimació cardiopulmonar. «Vaig seguir les indicacions del SEM perquè mai havia fet una RCP», recorda. Malgrat la por i la incertesa, va decidir actuar. «Jo tenia molta por. Estava desesperada i només pensava que arribés l'ambulància, però en aquell moment hem de deixar la por de banda perquè no ets tu l'important, sinó la persona que s'ha desplomat», afirma.

Per això anima qualsevol persona que es trobi en una situació similar a no quedar-se bloquejada: «Pitjor no pot anar. Val més fer alguna cosa que pugui millorar la situació, perquè si no fas res allò està perdut. Potser estàs de sort i reverteixes la situació». I resumeix així el seu consell: «Deixar la por, llançar-se de cap a la piscina, escoltar el que et diu el sanitari i esperar que arribi l'ambulància».

La seva actuació immediata, juntament amb la intervenció dels professionals del SEM, va resultar determinant perquè l'Albert pogués ser reanimat i avui estigui recuperat i sense seqüeles neurològiques.

Setmanes després de l'incident, la parella es va retrobar amb els professionals que van intervenir en el servei, i això els va permetre posar cara a les persones que van contribuir a salvar-li la vida. «M'ha agradat molt poder-los agrair el que van fer. Tenim molta sort de tenir aquesta gent al costat. Tenia moltes ganes de donar-los les gràcies i reconèixer la tasca que fan, que és brutal», explica la Núria.

Per la seva banda, l'Albert assegura que «és fantàstic poder conèixer la gent que t'ha donat una segona oportunitat. Gràcies a la seva feina avui soc aquí, i estic aquí bé. És molt emocionant».

Taller de reanimació cardiopulmonar / SEM

El cap de la Sala Granvia de la Central de Coordinació Sanitària del SEM, el doctor Xavier Jiménez Fábrega, destaca que «la rapidesa és determinant: cada minut que passa sense iniciar maniobres de reanimació redueix aproximadament un 10% les possibilitats de supervivència. Per això, la participació dels primers testimonis és una peça fonamental, ja que les possibilitats de supervivència de l’afectat augmenten entre 2 i 3 vegades si s’actua en els primers minuts».

El 80% de les aturades cardíaques tenen un origen mèdic, mentre que el 20% restant són conseqüència de factors externs, com ara intoxicacions, traumatismes o ofegaments. Dins les aturades d'origen mèdic, la gran majoria es produeixen de manera inesperada, amb pocs o cap símptoma previ.

En aquests casos es parla d'aturada cardíaca sobtada o mort sobtada. La principal causa és la malaltia coronària, seguida de les miocardiopaties i d'altres patologies cardiovasculars, com el tromboembolisme pulmonar. Tot i la creença estesa que aquestes situacions responen majoritàriament a malalties genètiques o hereditàries, només el 3% dels casos hi estan relacionats. La mort sobtada acostuma a ser provocada per una arrítmia maligna anomenada fibril·lació ventricular, que pot revertir-se mitjançant l'aplicació precoç d'un desfibril·lador extern automàtic (DEA).

L'edat mitjana de les persones afectades és de 64 anys; el 71% dels casos corresponen a homes i el 29% a dones. La majoria de les aturades es produeixen al domicili (62%), seguides de la via pública (30%).

Subscriu-te per seguir llegint