Arribats a la jornada que tanca el segon terç de competició, que obre la recta final de la lliga i que sempre ha estat marcada per Michel com el moment per saber a què pot aspirar l’equip, l’empat d’ahir deixa força coses clares.

D’entrada que la possibilitat de lluitar per places europees comença a quedar lluny. De la mateixa manera que en condicions normals no s’hauria de patir gens per la part baixa.

Queda encara per completar-se aquesta jornada, però aquest cap de setmana la part alta es pot allunyar una mica més i una part del gruix d’equips que hi lluiten poden agafar més avantatge respecte al conjunt gironí.

No cal enganyar-se, l’equip no ha anat de menys a més, sinó tot el contrari. En el primer terç de campionat va sumar divuit punts, mentre que en el segon n’ha sumat catorze. O sigui que per fer alguna cosa destacada necessitaria trencar aquests registres i convertir-se en l’equip que no ha estat en tot el que es porta de curs.

I mirat amb perspectiva més curta, caldria preguntar-se si el punt d’ahir és bo. I segurament la resposta està en els dos pròxims compromisos. Si arriben dues victòries contra Espanyol i València, el resultat del Celta serà positiu. Si no arriben aquestes dues victòries, aleshores no ho serà, perquè l'escarransit quatre de vint-i-un punts sumats en aquesta segona volta, serien com a molt sis de vint-i-set possibles. I això deixaria la cosa molt a prop de la decepció més absoluta i, segurament, pensant de manera única en els quaranta-dos punts que tothom marca per la salvació.

I és que malgrat el que veu i diu Michel, ahir el Celta va ser millor, va remuntar un partit en el qual va començar perdent i va deixar de nou uns quants dubtes en el joc dels gironins.

Entrant en l’últim terç, es podria començar a dir que no serà un any de patiment, però tampoc per gaudir-lo. Molt ha de canviar la cosa perquè no sigui una temporada de transició.

Subscriu-te per seguir llegint