Els gossos són un dels animals de companyia més habituals a les llars. A l’estat espanyol n’hi ha aproximadament 7,5 milions, segons un estudi publicat aquest 2026 pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.

El vincle emocional que s’estableix amb aquests animals fa que la seva desaparició o robatori tingui un impacte especialment dolorós per a les famílies. Però al valor sentimental s’hi afegeix un altre factor: algunes races poden arribar a assolir preus molt elevats, fet que les converteix en un objectiu atractiu per als delinqüents.

Tot i això, és difícil determinar quines són les races més robades de tot Europa, ja que no existeix una estadística comuna europea i molts països no publiquen les denúncies desglossades per raça.

El Regne Unit és un dels territoris que disposa de més informació sobre aquest tipus de delictes. La preocupació pel fenomen va portar les autoritats britàniques a crear un grup de treball específic sobre el robatori de mascotes i, posteriorment, a aprovar una legislació que reconeix específicament el delicte de sostracció de gossos i gats.

Les últimes dades disponibles situen el bulldog francès al capdavant de les races més robades durant el 2025, amb 39 casos denunciats.

Al darrere apareixen l’Staffordshire Bull Terrier, amb 37 casos; els gossos mestissos, amb 33; el bulldog anglès, amb 27, i el pastor alemany, amb 22. També figuren entre els més afectats el teckel, el Border Collie, el Cocker Spaniel, el chihuahua i el Cane Corso.

Les dades mostren, a més, que els lladres no sempre busquen únicament races petites. Durant el 2025 van augmentar notablement els robatoris de pastors alemanys, Staffordshire Bull Terriers i teckels.

L’anàlisi publicada aquest 2026 estima que durant l’any passat es van denunciar més de 1.600 robatoris de gossos al Regne Unit, una mitjana aproximada de quatre animals cada dia.

Un dels problemes és que recuperar-los no sempre resulta fàcil. Una part dels animals tornen amb les seves famílies, però molts altres continuen desapareguts després de la denúncia.

La demanda de determinades races, el seu valor econòmic i la possibilitat de revendre-les o utilitzar-les per a la cria de cadells són alguns dels factors que expliquen aquests robatoris.

A Bèlgica, les dades disponibles a través del sistema oficial d’identificació DogID també permeten saber quines races han aparegut amb més freqüència entre els animals denunciats com a robats.

En les estadístiques detallades disponibles, el chihuahua ocupava la primera posició, seguit de l’American Staffordshire Terrier i el pastor belga Malinois.

També hi apareixien el Spitz alemany, el Yorkshire Terrier, el bulldog francès, el pastor alemany, el husky siberià, els mestissos i el Jack Russell Terrier.

Per tant, tant les dades britàniques com les belgues mostren una presència important de races petites i de gran demanda, encara que també hi figuren gossos de mida mitjana i gran.

La situació és diferent a l’estat espanyol, on no existeix actualment cap classificació pública del Ministeri de l’Interior que permeti determinar quina raça de gos és la més robada.

Algunes asseguradores i entitats privades han publicat estimacions sobre els animals més susceptibles de ser sostrets, però aquestes dades no es poden equiparar a una estadística policial oficial.

Sí que existeixen, però, casos que evidencien l’existència d’un mercat il·legal relacionat amb animals de companyia, ja sigui a través de robatoris, compravendes irregulars o cria clandestina.

Un exemple recent es va produir el febrer d’aquest 2026 a Badalona, quan la protectora municipal va aconseguir recuperar Zander, un cadell que havia estat robat.

La col·laboració entre ciutadans, voluntaris i serveis de protecció animal va permetre localitzar-lo i retornar-lo al seu entorn.

Casos com aquest posen de manifest la importància del microxip, ja que permet identificar l’animal quan és localitzat i comprovar qui n’és el titular.

El principal motiu és el seu valor econòmic. Algunes races poden vendre’s per centenars o fins i tot milers d’euros, especialment quan són cadells.

Els animals robats poden ser venuts directament a altres persones, anunciats a través d’internet o utilitzats per a la reproducció clandestina, fet que permet obtenir diversos cadells d’un mateix animal.

També influeix la facilitat amb què alguns gossos petits es poden sostreure i transportar sense cridar gaire l’atenció.

Una de les mesures més importants és tenir el microxip correctament registrat i les dades de contacte actualitzades. Al Regne Unit, les autoritats també recomanen conservar fotografies recents de l’animal i evitar deixar-lo sol davant d’una botiga o dins d’un vehicle. El microxip facilita que els animals perduts o robats puguin tornar amb els seus propietaris quan són localitzats.

També convé extremar les precaucions si el gos passa temps en un jardí o pati accessible des del carrer, assegurar bé les portes i evitar facilitar massa informació a desconeguts sobre la raça, l’edat o el valor de l’animal.

Durant els passejos, variar ocasionalment els horaris i les rutes pot reduir la predictibilitat dels moviments. També és recomanable anar amb compte amb la informació publicada a les xarxes socials, especialment si permet deduir on viu l’animal o on acostuma a passejar.

Si hi ha indicis que el gos no s’ha perdut, sinó que ha estat sostret, és important presentar una denúncia al més aviat possible.

A Catalunya, aquesta denúncia es pot formular davant dels Mossos d’Esquadra. Cal aportar tanta informació com sigui possible: el número de microxip, fotografies recents, una descripció detallada, el lloc i l’hora de la desaparició i qualsevol dada sobre persones o vehicles sospitosos.

També s’ha de comunicar la desaparició al registre d’identificació d’animals de companyia corresponent perquè consti que el gos està desaparegut.

Notícies relacionades

Finalment, és útil avisar clíniques veterinàries, protectores i centres de recollida d’animals de la zona i difondre fotografies en plataformes especialitzades. Com més ràpidament circuli la informació, més possibilitats hi ha que algú pugui identificar l’animal i facilitar-ne el retorn.