El passeig diari del gos no és només una rutina perquè faci les seves necessitats o cremi energia. És una activitat essencial per a la seva salut física, el seu benestar emocional i la seva capacitat per relacionar-se amb l’entorn.

Passejar cada dia ajuda el gos a mantenir-se actiu, prevenir el sobrepès, reduir l’estrès i evitar conductes relacionades amb l’avorriment. També li permet descobrir estímuls nous, relacionar-se amb altres animals i reforçar el vincle amb la persona que l’acompanya.

El problema apareix quan aquests passejos es fan amb presses, seguint sempre el mateix recorregut o pensant únicament a completar una determinada distància. En aquests casos, l’animal pot tornar a casa havent caminat, però sense haver satisfet una de les seves necessitats més importants: explorar amb l’olfacte.

La falta de passejos diaris pot afectar tant el cos com la ment de l’animal. Un gos que passa massa hores tancat a casa i que no rep prou estímuls pot acumular energia, avorriment i frustració.

Això es pot traduir en lladrucs excessius, nerviosisme, destrosses a casa, dificultats per relaxar-se o conductes repetitives. També pot afavorir el sedentarisme i l’augment de pes.

Els passejos massa curts o fets sempre amb presses poden tenir un efecte similar. L’animal surt al carrer, però no disposa del temps necessari per observar, olorar i interpretar el que passa al seu voltant.

Molts propietaris cometen el mateix error: estirar la corretja quan el gos s’atura a olorar. Sovint ho fan perquè volen avançar més de pressa, arribar a casa o completar una ruta concreta.

La veterinària María Sanz, coneguda a les xarxes socials com a María VetiCan, recorda que el passeig ha d’estar pensat també per a l’animal: «És el seu passeig, no el teu».

Segons l’experta, no s’ha de valorar un bon passeig únicament per la distància recorreguda o pel cansament físic. Deixar que el gos investigui l’entorn també implica un esforç mental important i pot ajudar-lo a arribar a casa més tranquil i relaxat.

L’olfacte del gos és el seu sentit més desenvolupat i la principal eina que utilitza per conèixer el món. Quan olora un arbre, una vorera o un fanal, no està perdent el temps: està recollint informació.

A través de les olors pot detectar quins animals han passat per aquell lloc, quant temps fa que hi eren, si eren mascles o femelles i, fins i tot, obtenir informació sobre el seu estat.

Per als gossos, olorar és una manera de llegir l’entorn. Impedir-ho constantment limita la seva capacitat d’exploració i pot convertir el passeig en una experiència frustrant.

Permetre que el gos s’aturi i utilitzi l’olfacte durant el passeig aporta diversos beneficis:

• Redueix l’estrès i l’ansietat
• Afavoreix la relaxació
• Estimula la ment
• Prevé l’avorriment i la frustració
• Millora l’equilibri emocional
• Reforça la confiança i la seguretat
• Ajuda el gos a entendre l’entorn

L’estimulació olfactiva també pot cansar mentalment l’animal. Per això, un passeig tranquil en què el gos pugui explorar pot ser més beneficiós que caminar de pressa durant molta estona.

Els veterinaris recomanen combinar els moments de caminada amb pauses perquè el gos pugui olorar. No cal permetre que s’aturi a cada pas, però sí reservar una part del recorregut perquè explori amb calma.

També és positiu variar les rutes, visitar zones noves i adaptar la durada i la intensitat del passeig a l’edat, la raça i l’estat de salut de l’animal.

Notícies relacionades

La clau és entendre que passejar el gos no consisteix només a cansar-lo físicament. També cal donar-li temps per investigar, estimular la ment i gaudir d’una activitat que és fonamental per a la seva qualitat de vida.