Les nostres mascotes no mengen igual que nosaltres, i aquest és un punt clau que molts propietaris encara passen per alt. Encara que un aliment sigui saludable per a una persona, no vol dir que també ho sigui per a un gos. El seu organisme funciona d’una manera diferent, el seu sistema digestiu no processa igual determinades substàncies i alguns ingredients que per als humans són inofensius poden convertir-se en un autèntic risc per a la seva salut.

Per això, els professionals insisteixen que l’alimentació dels gossos ha d’estar basada en productes adequats per a ells: pinso, menjar humit formulat o dietes pautades per un veterinari. Els petits extres, com algunes fruites, només s’han d’oferir de manera puntual, en quantitats moderades i sempre sabent quins aliments són segurs i quins no.

Molts propietaris donen fruita al seu gos pensant que és una alternativa més natural a les llaminadures industrials. I, en alguns casos, pot ser-ho. Fruites com la poma, la síndria, les maduixes, els nabius, el plàtan o el mango poden formar part d’un premi ocasional, sempre que es preparin correctament.

La poma s’ha de donar sense cor ni llavors. La síndria, sense pela ni llavors. El mango, madur i sense os. I el plàtan, millor en poca quantitat, perquè conté sucres naturals. La veterinària Maria Vetican recorda que aquestes fruites poden ser útils com a complement, però mai han de substituir la dieta principal de l’animal.

Els experts també adverteixen que cal tenir especial cura amb gossos amb diabetis, sobrepès, problemes digestius, al·lèrgies o malalties renals. En aquests casos, fins i tot una fruita considerada segura pot no ser recomanable si no hi ha supervisió veterinària.

La fruita que en cap cas s’ha de donar a un gos és el raïm. I el mateix passa amb les panses. Encara que semblin petites, dolces i inofensives, poden ser molt perilloses per als cans.

Els professionals alerten que el raïm i les panses poden provocar una intoxicació greu en gossos i, en els casos més greus, arribar a causar insuficiència renal. El problema és que no existeix una quantitat segura: una dosi que pot semblar petita pot afectar greument un animal, i la reacció pot variar molt d’un gos a un altre.

Per això, la recomanació és clara: no s’han d’oferir mai, ni com a premi, ni barrejats amb altres aliments, ni en galetes, pastissos o restes de menjar humà.

Si un gos menja un aliment tòxic, els símptomes poden aparèixer al cap de poques hores o més tard. Alguns dels senyals d’alerta més habituals són vòmits, diarrea, apatia, falta de gana, dolor abdominal, tremolors, debilitat o canvis en la quantitat d’orina.

En el cas del raïm o les panses, cal actuar amb rapidesa. Si sospites que el teu gos n’ha menjat, no és recomanable esperar a veure com evoluciona. El més segur és contactar immediatament amb un veterinari, explicar què ha menjat, quina quantitat aproximada i a quina hora.

Notícies relacionades

La prevenció és la millor eina per evitar un ensurt. Tenir clar quins són els aliments tòxics per a gossos pot marcar la diferència entre un simple descuit i una urgència veterinària. I en aquesta llista hi ha una norma que no admet excepcions: raïm i panses, mai.