A l’addicte al sexe protagonista d’Asfíxia, novel·la de Chuck Palahniuk, el condemnen a assistir a teràpia de grup, com Alcohòlics Anònims però en sexe, per a veure si es cura. Una cosa així com «em dic Albert i avui fa ja dos dies que no li foto mà a cap senyora pel carrer», i els altres aplaudint. El problema -o no tan problema- de Víctor, que així es diu el paio, és que els altres homes i dones que van a aquestes sessions són també addictes al sexe, així que no només no aconsegueix superar l’addicció, sinó que sempre acaben tots cardant. Reunir en una mateixa sala un piló d’addictes al sexe és com organitzar les reunions d’Alcohòlics Anònims en un bar.

El mateix passarà amb la Laura Borràs, no perquè sigui addicta al sexe o a l’alcohol, almenys no em consta, sinó perquè, per a evitar la presó a què va ser condemnada, haurà d’assistir a un curset anticorrupció. Ficar Laura Borràs en una aula amb altres experts en corrupció només pot donar com a resultat una millora en les seves prestacions. Tot i que ningú dubta que és la més diligent i aplicada en el tema, no desaprofitarà l’ocasió d’aprendre noves corrupteles, ningú aconsegueix mai la perfecció en el seu àmbit preferit, la prova és que la van enxampar in fraganti. Per més que sigui considerada amb justícia la més gran, segur que va al curset amb ganes de millorar, i que l’acabarà sent la primera de la promoció i la delegada de classe, ves quina una. Un no va a reunions d’addictes al sexe ni a cursos anticorrupció perquè el deslliurin dels vicis, sinó per a potenciar-los i perfeccionar-los. Fraccionar contractes perquè els amics no hagin de passar per la murga d’un concurs públic està molt bé... si la justícia no se n’assabenta. Aquí és on té la Borràs marge de millora, el curset anticorrupció li servirà precisament per a conèixer sistemes més segurs.

A Catalunya, com a la resta d’Espanya, no falten corruptes amb els quals omplir l’aula, així que des del primer dia la nostra experta a trossejar contractes se sentirà ben acompanyada.

- Em dic Laura Borràs.

- Hola, Laura! – respondran tots alhora.

Un curset de només 25 hores pot semblar poc per a deslliurar-se de la presó, però és que amb en Pedro Sánchez necessitat d’ajuda política, tot està ara molt barat per als catalans, deu ser l’única cosa que ha baixat de preu amb l’actual govern. Borràs va ser condemnada a quatre anys i mig de presó, per tant paga cada any de garjola amb cinc hores i mitja de curs. Fa venir ganes de robar, malversar, estafar, saquejar i desvalisar pisos, sempre que un sigui català, clar, que en això en Sánchez és molt estricte. Primer s’havia valorat substituir la presó per obligar-la a copiar cent vegades -a mà- «No tornaré a prevaricar ni a falsejar documents en favor d’Isaías Herrero», però Sánchez va creure, amb bon criteri, que una pena tan dura li podria restar suports i va decidir substituir-la per un taller de caràcter pràctic que, per falta de recursos, va quedar en un simple curset. Tant li fa, alguna cosa aprendrà.

L’assistència al curset estaria pactada des que la Borràs fou condemnada, ha tingut temps de preparar-se bé les intervencions. Els altres corruptes participants quedaran bocabadats quan els expliqui amb quina desimboltura, en ser atrapada, va tenir els nassos d’afirmar que era lawfare i que se la perseguia per les idees polítiques, fins Ábalos i Cerdán es posaran dempeus per a aclamar-la. Tret que aquests cursets siguin de competència autonòmica i no hi puguin assistir, i en aquest cas l’aplaudiran uns quants membres del clan Pujol.

La Borràs no es pot conformar d’assistir com a alumna a un curset sobre corrupció. Si demostra tan sols una part dels seus coneixements, els responsables no deixaran passar l’oportunitat de contractar-la de professora, seria com tenir a Al Capone de professor de contraban. Com que -tret que Pedro Sánchez revoqui també això- la condemna li impedeix fer classe a la universitat, té aquí un lloc de treball que li agrairan els polítics de diverses generacions. Laura Borràs subscriuria la frase de Romero Robledo, ministre espanyol del segle XIX, sobre la corrupció: «això ni s’arregla, ni hi ha qui ho arregli... ni convé que s’arregli».

Subscriu-te per seguir llegint