Ja feia setmanes que la Mila, la Victòria, la Júlia i jo intentàvem trobar un dia per quedar. Tot i que potser seria més realista dir que ho provàvem la Mila, la Victòria i jo: la Júlia, a totes les dates que proposàvem, es limitava a escriure «ocupada», i afegia l’emoticona de la careta picant l’ullet. Quan la Júlia diu que està ocupada i cluca l’ullet, vol dir que té una cita, o sigui que les altres tres seguíem proposant, però semblava que la Júlia tingués toooot el calendari ocupat. Fins que fa un parell de setmanes ens va acceptar una data, i vam quedar la setmana passada per sopar a casa de la Mila, aprofitant que en Pau era fora.

«Obre el vi i serveix dues copes», em va demanar la Mila, quan vaig arribar. No havia tingut temps d’acabar d’omplir-les que va arribar la Victòria, o sigui que vaig afegir una copa més, i ja vaig preparar la quarta per quan arribés la Júlia, que no va trigar.

«Benvinguda, senyora ocupada! Tens algun amant nou o has decidit conèixer a tots els usuaris del Tinder abans d’acabar l’any?», li vaig deixar anar.

Ella va fer un glop de vi. «Més aviat, això del Tinder. Però en realitat he estat fent un experiment sociològic», ens va dir, rient. «Ai, mare. Explica’ns», va demanar-li la Mila. I ens va explicar: havia estat parlant amb «molts» homes d’aquesta aplicació. «Tants com he pogut», va matisar. Amb els que més li interessaven, hi va quedar.

«En aquest últim mes, potser he quedat amb quinze o vint tius, ja he perdut el compte», ens va detallar. Les altres tres vam obrir molt els ulls, mentre la Júlia reia. «Ja us he dit que he fet un experiment sociològic, no em jutgeu! Ja sabeu que jo, d’un tinderià, només n’espero un clau. O dos, si el paio és realment bo». Les altres tres assentim, expectants. «Això no vol dir que me n’hagi anat al llit amb tots els que he quedat», continua.

«Ens vols explicar d’una vegada l’experiment?», quasi crida la Victòria. «Que sí, impacient! Doncs amb un d’aquests que no em va agradar se’m va ocórrer dir-li que havia mentit amb l’edat i que en realitat no tinc 52 anys, si no 58. Ell en tenia 55, i no va trigar ni deu minuts a trobar una excusa i marxar. I aquí se’m va encendre la llumeta: vaig decidir dir la mateixa mentida a tants tius com pogués, a veure què passava. I no n’hi hagut cap, ni un!, que hagi allargat la cita més de mitja hora. I exactament el mateix amb els que me n’he anat al llit: després del clau els he dit que tenia més anys dels que tinc posats al Tinder, i a tots els ha faltat temps per vestir-se i marxar amb la cua entre cames, i mai millor dit». Les altres tres ens hem quedat mudes. «Us ho podeu creure? Pàjarus d’entre 52 i 62 anys. N’hi va haver un de 48 que em va dir que podia assumir una diferència de quatre anys, però no de deu. Al de 62 li vaig dir que en tenia 60 i l’hauríeu d’haver vist: quasi li agafa un atac de cor. Llàstima».

La Mila, amb la seva saviesa, trenca el silenci. «Si m’ensenyes a fer anar el Tinder, el busco, hi quedo jo i li dic que en tinc 64: així acabem la feina». I brindem les quatre, per les feines ben rematades.

Subscriu-te per seguir llegint