Fins que no es completi l’ampliació de la pista i la construcció de la terminal satèl·lit, l’aeroport de Barcelona-El Prat patirà saturació. Aquesta ha sigut una de les idees recurrents de la xerrada que aquest divendres ha protagonitzat el president d’Aena, Maurici Lucena, al Col·legi d’Economistes de Catalunya. No obstant, lluny de llançar un missatge fatalista, el també conseller delegat de l’empresa semipública ha assegurat que els aeroports de Girona-Costa Brava i Reus seran els màxims beneficiats d’aquesta congestió, perquè rebran el trànsit de les aerolínies que optin per evitar El Prat.

El Consell de Ministres acaba de donar llum verda al DORA III, el Document de Regulació Aeroportuària que pauta les inversions fins al 2031. Lucena ha assegurat al degà del col·legi professional, Carlos Puig de Travy, que aquest marc pauta i restringeix les obres que es desenvolupin als aeroports i que, en el cas de Barcelona, estipula que la prolongació de la pista del mar (prèvia llum verda d’Europa) no es contempli fins més enllà del 2032: "Tot estarà completat el 2036", ha insistit.

Tanmateix, ha puntualitzat que "sobre el paper" hi ha alguns treballs que es poden avançar parcialment, uns mesos, sempre en funció de l’operativa aèria i de les dificultats que comporten unes obres d’aquest calibre. A Barcelona, el problema és fonamentalment de capacitat. Lucena ha recordat que aquest any l’aeroport podria superar els 60 milions de passatgers, tot i que la seva capacitat tècnica se situa al voltant dels 55 milions. Les limitacions no afecten únicament les terminals: també són a les pistes, per la qual cosa l’ampliació exigeix actuar sobre tots dos elements.

El president d’Aena ha evitat parlar de col·lapse i ha preferit referir-se a la saturació en determinades franges horàries. També ha defensat que el calendari de les obres respon a decisions polítiques i a una tramitació mediambiental prolongada, i ha expressat el seu desig que alguns terminis es puguin avançar.

Economista de formació, Lucena ha defensat el model de gestió d’Aena, una companyia amb un 51% de capital públic que cotitza en borsa i que gestiona 46 aeroports a Espanya, 18 al Brasil i tres al Regne Unit. En conjunt, l’empresa mou uns 320 milions de passatgers. El directiu ha reivindicat l’eficiència de la xarxa i els avantatges de gestionar les infraestructures de manera conjunta, davant les reclamacions dels que demanen separar els comptes de Barcelona dels de la resta d’aeroports.

"Els comptes de l’aeroport de Barcelona no existeixen", ha afirmat. Segons Lucena, els ingressos, els costos i el deute es gestionen dins d’una estructura comuna, que permet aprofitar economies d’escala i traslladar les pràctiques més eficients d’una instal·lació a les altres. Al seu judici, comparar individualment la rendibilitat de cada aeroport no reflecteix el funcionament real d’una xarxa en la qual algunes infraestructures poden ser deficitàries per separat i resultar eficients en conjunt.

La pressió sobre El Prat obre, segons el màxim responsable d’Aena, oportunitats per als altres dos aeroports catalans de la xarxa d’Aena. "Girona i Reus creixeran en trànsit fins que no es faci l’ampliació de l’aeroport de Barcelona", ha pronosticat. El directiu considera que totes dues instal·lacions tenen atractius propis i estan preparades per absorbir part de la demanda que Barcelona no pugui atendre.

Per il·lustrar-ho, ha recordat l’evolució de l’aeroport de Girona a finals dels anys 2000, quan el creixement va estar vinculat, entre altres factors, a la saturació d’El Prat. La situació va canviar amb l’entrada en servei de la nova terminal barcelonina el 2009, que va atraure trànsit cap a Barcelona tot i que Girona tenia taxes aeroportuàries inferiors a la meitat.

Lucena ha utilitzat aquest exemple per remarcar que la distribució dels vols depèn de les decisions comercials de les aerolínies i de la demanda, no només de la voluntat de les administracions. Aena, ha recordat, no assigna els 'slots', les franges horàries d’enlairament i aterratge, que condicionen l’operativa de les companyies.

El president d’Aena també ha respost a les crítiques de Ryanair, amb la qual manté un enfrontament dialèctic als mitjans de comunicació per les taxes aeroportuàries i la reducció d’operacions anunciada per l’aerolínia. Lucena ha qüestionat la credibilitat dels missatges de la companyia irlandesa: "Ryanair és terrible institucionalment, però magnífica operativament", ha resumit en un altre moment de la seva intervenció.

El directiu ha atribuït les queixes sobre les tarifes a l’interès de l’aerolínia per reduir els seus costos i ha restat importància a l’impacte d’una pujada de 2,5 euros per passatger en el preu final d’un viatge. També ha recordat que el trànsit aeri a Espanya continua creixent per sobre del 4%, tot i la reducció d’operacions que Ryanair assegura que està aplicant.

Lucena ha insistit que Aena ha de garantir que les infraestructures estiguin preparades per atendre la demanda prevista, però no pot assumir competències que corresponen a altres administracions, com l’ordenació turística, la fiscalitat o la planificació de les places hoteleres. Al seu parer, els aeroports són la porta d’entrada dels visitants, però no determinen per si sols el model turístic d’un territori.

L’ampliació també és clau per a les aspiracions de Barcelona de consolidar-se com un gran centre de connexions intercontinentals. Lucena ha definit El Prat com un "protohub": disposa d’una bona connectivitat intraeuropea, que permet alimentar vols de llarg radi, però necessita més capacitat perquè les aerolínies puguin desenvolupar noves rutes intercontinentals amb un model de negoci viable.

El president d’Aena s’ha mostrat optimista sobre aquest potencial, tot i que ha advertit que les connexions de llarg radi es concentren en franges horàries molt concretes i requereixen marge operatiu. L’ampliació de les pistes i de les terminals és, per tant, una condició necessària per avançar en aquesta direcció.

La sessió s’ha celebrat en una sala en què la presència masculina era majoritària, una imatge encara habitual en el sector de les infraestructures. A més de Puig de Travy i Lucena, hi han assistit els exconsellers Jaume Giró i Ramon Tremosa, aquest últim conseller d’Aena, i el secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Manel Nadal.

Via: El Periódico