Les inspeccions d’Hisenda no són plat de bon gust per a ningú. Per això, saber quins perfils poden estar en el punt de mira de l’Agència Tributària és un avantatge. Però quin és el pla de control tributari que se segueix cada any? L’exinspector d’Hisenda Emilio Baena intenta desxifrar l’algoritme que regeix aquest sistema.

En primer lloc, cal tenir en compte que el pla de control tributari canvia cada any. Baena explica que «s’estableixen una mena de criteris o objectius sobre com detectar o cap a on es dirigiran les investigacions». Aquest pla es publica al BOE, de manera que qualsevol persona el pot consultar.

El 2026, per exemple, un dels focus d’atenció s’ha posat en els influencers i els creadors de contingut. Això es deu a diversos factors, com ara la dispersió d’ingressos transfronterers, l’ús de societats instrumentals, els possibles canvis ficticis de residència fiscal —com els trasllats a Andorra per pagar menys impostos— o els intercanvis publicitaris i els pagaments en espècie.

Un altre dels aspectes que poden cridar l’atenció d’Hisenda és que el nivell de vida d’una persona no es correspongui amb els ingressos que declara o que hi hagi una diferència massa exagerada entre els ingressos d’un any i els de l’any següent.

En definitiva, el procediment de l’Agència Tributària parteix d’una base de dades immensa a partir de la qual desenvolupa diferents campanyes d’inspecció. Aquest any el focus s’ha posat en els creadors de contingut, però l’any vinent podria posar-se en els arquitectes que guanyin més de 100.000 euros l’any o en els advocats que declarin despeses superiors als 80.000 euros.

Tanmateix, Hisenda no es fixa únicament en la professió, sinó que l’activitat econòmica també és determinant. Per exemple, la compra d’un cotxe de gamma alta pot despertar l’interès de l’Agència Tributària si no sembla correspondre’s amb els ingressos declarats.

D’altra banda, també existeixen els anomenats falsos positius. Si Hisenda apliqués sempre la mateixa lògica, tard o d’hora algú podria desxifrar els patrons de l’algoritme. Per això, de vegades també se seleccionen persones que no compleixen cap criteri especialment sospitós o que no presenten circumstàncies que cridin l’atenció. Pot tractar-se d’una selecció aleatòria o de contribuents als quals mai no s’ha fet cap inspecció. És el factor de l’atzar.

Finalment, els mateixos treballadors de l’Agència Tributària tampoc no estan exempts d’estar en el punt de mira. Ni tan sols ells coneixen amb exactitud com funciona l’algoritme, ja que els criteris poden variar segons el mes i l’any. Per això, mai no se sap del cert quins factors es tindran en compte en cada moment.

Notícies relacionades

En definitiva, tal com explica Baena: «Intentar saber exactament com funciona l’algoritme és impossible. I qui et digui el contrari, menteix».

Via: El Periódico