La periodista Helena Condis, parella del també comunicador esportiu Juanma Castaño, ha viscut aquesta setmana el moment més angoixant pel que fa a la seva salut.

I ho ha fet públic en un missatge llarg i emotiu a les xarxes socials, en què ha agraït el suport del seu entorn i dels metges que la van intervenir d’urgència.

En el comunicat, la periodista afirma que «per primera vegada, he vist que la meva vida corria perill», sense entrar en detalls sobre el problema de salut que ha patit. També reconeix que «en una setmana m’he emocionat més del que m’havia permès en tota la vida».

«El que més em costa en aquesta vida és mostrar-me vulnerable, deixar entreveure allò que penso que em farà semblar feble als ulls del món», afirma Condis en el missatge. «Em costa (bastant) deixar que em cuidin, fins i tot les persones que més estimo», afegeix.

Les complicacions de salut que ha patit la periodista, que a finals de desembre farà 40 anys, li han servit per adonar-se de la importància del seu entorn: «Les úniques certeses amb què convisc són com n’arribo a ser, d’immensament afortunada, de tenir tantes persones, i tan bones, al meu costat. He sentit, encara més de prop, a flor de pell, què és l’amor de veritat».

No només ha dedicat unes paraules a les persones més properes, sinó que també ha agraït la tasca dels professionals sanitaris: «M’he emocionat amb els metges i les infermeres de l’Hospital Clínic. Cent vegades, abans i després que m’intervinguessin d’urgència».

Fins i tot s’ha obert amb ells i els ha compartit les seves «pors, des de la meva vulnerabilitat més absoluta. A cor obert», per acabar afirmant que «tenim la millor sanitat pública del món».

També ha donat les gràcies al seu «cos per ser fort, per haver-me avisat que alguna cosa no anava bé i per haver-me ajudat a superar el que, fins ara, ha estat l’ensurt més gran de la meva vida».

«He plorat molt, però també d’amor, de sentir-me la persona més afortunada del món. Això ja ho sabia», continua emocionada Condis, que també reconeix que «de vegades no trobo el moment per donar les gràcies, entre tantes obligacions i autoexigències per trobar la millor versió de mi mateixa: la més productiva, la que no falla».

La periodista reflexiona sobre el transcurs de la vida i sobre com, de vegades, «un accident» ens obliga a frenar en sec: «De vegades volem controlar-ho tot i és un accident el que agafa les regnes de la nostra vida durant una estona. I tenim molta sort si només és durant una estona».

Notícies relacionades

Finalment, Condis comparteix una reflexió arran d’una conversa amb les seves amigues: «La Clau deia que sempre intenta trobar els aspectes positius de les coses més complicades. L’Alba responia que d’això tracta la felicitat. I jo pensava: “Que bonic, veure-ho així”. Trobar un aprenentatge de vegades costa, però és un bon exercici de reflexió i sanació. I, de vegades, en els dubtes hi ha moltes més certeses de les que ens pensem».

Via: El Periódico