Fa uns mesos, en un viatge amb la família a Amsterdam, estàvem fent broma sobre si el treballador d’una de les clàssiques botigues de pancakes de la capital holandesa era massa poc «generós» a l’hora de posar-nos xocolata. Confiats, de manera massa innocent, que allà ningú no ens entendria parlant en català. El comiat del treballador -un «que us aprofiti», acompanyat d’un somriure divertit- ens va fer posar vermells. Però també ens va obrir la porta a xerrar uns minuts amb ell. Encara no arribava a la trentena, era d’Alacant i havia estudiat enginyeria però, uns mesos enrere, havia deixat la seva feina en una consultoria de Barcelona -d’aquelles amb un nom que sona a tothom-, per marxar a viure a Amsterdam on treballava fent pancakes. «No guanyo menys que a la consultoria i visc molt més tranquil».

Aquell «no guanyo menys» m’ha anat tornant al cap aquests dies, en què el debat sobre els preus dels pisos està més encès que mai. Es pot debatre molt si la solució és regular el mercat amb decrets o la solució és construir més. Però una realitat és clara: en els últims anys el cost de l’habitatge ha pujat més, però molt més, que la majoria dels sous dels treballadors catalans. Fins al punt que surt més a compte canviar la feina en una consultoria barcelonina per una feina en una botiga de pancakes d’Amsterdam...

La lògica empresarial més clàssica sosté que apujar els sous dels treballadors és perjudicial perquè augmenten els costos i poden reduir els beneficis de l’empresa. Però, a la llarga, tenir treballadors (persones/famílies) amb sous insuficients s’acaba girant en contra no de la seva empresa, que també, sinó de totes. Si moltes persones i famílies han de dedicar tot el seu sou a pagar el lloguer, el rebut de la llum i la compra del supermercat; d’on trauran els clients les botigues de roba, els restaurants, els concessionaris de cotxes, la gent que ven mobles, el sector de la cultura... És un peix que es mossega la cua. Si la gent només guanya per pagar el lloguer, qui consumirà? Tot ho fiarem als turistes?

Subscriu-te per seguir llegint