Hi ha moments en què el món s’atura. Un dia et lleves amb tos i febre, per exemple, i l’agenda se’n va a fer punyetes. Se’n va a fer punyetes sense que passi res. Simplement, has trucat a l’oficina, has dit que estaves malalt i has tornat al llit. El món s’ha aturat. Però la veritat és que el món continua sense tu. El món no et necessita i això, alhora que alliberador, resulta decebedor. No sé si més alliberador que decebedor o a l’inrevés.

Penses en les vegades en què el món es va aturar: quan van morir els teus pares. Quan van néixer els teus fills. Quan et vas enamorar. Quan et van comunicar alguna cosa que no esperaves i et vas quedar amb el telèfon a la mà mentre, a l’altra banda de la finestra, un autobús s’aturava a la parada, recollia dos passatgers i continuava el seu camí. Sempre m’ha sorprès que els autobusos continuïn funcionant quan mor algú. També que obrin les ferreteries, i els tanatoris. Els tanatoris no poden tancar per defunció. Així que abandones l’hospital amb una mort que t’ha trencat la vida i et trobes una ferreteria oberta. A dins hi ha un home venent a un altre una bossa de tacs de plàstic del vuit. Quan tinc febre, com en aquests instants, m’aboco a la finestra per comprovar fins a quin punt soc prescindible. Els cotxes circulen i el veí passeja el gos. Ningú sap que jo ara hauria de ser en una reunió de feina o en un tren.

A mesura que passen les hores, tanmateix, comença a agradar-me aquesta absència. Estic «fora de servei». Heus aquí una expressió meravellosa. Els ascensors queden fora de servei i ningú no els demana explicacions. Se’ls col·loca un cartell i es truca al tècnic. A les persones, en canvi, ens costa acceptar que puguem avariar-nos sense que l’avaria tingui un significat. A la tarda, la febre baixa una mica gràcies a l’antipirètic i el món comença a posar-se una altra vegada en moviment. Arriben missatges. Algú vol saber si demà podràs fer allò que avui no has fet. L’agenda, que semblava morta, mou una pota. Llavors comprens que el món no s’havia aturat, sinó que tu n’havies baixat.

Subscriu-te per seguir llegint